Els que neden en piscines tenen el doble de risc de tenir càncer de bufeta

Els trihalometans generats en els processos de potabilització de l'aigua provoquen a llarg termini que aquelles persones que neden habitualment en piscines tinguin el doble de risc de desenvolupar càncer de bufeta, segons un estudi del CSIC i el Centre d'Investigació d'Epidemiologia Ambiental.

L'estudi explica que encara que aquest compost químic volàtil es troba també en concentracions similars a l'aigua de l'aixeta que es beu a casa i en la de la dutxa domèstica, el risc en el desenvolupament de càncer de bufeta és més gran entre els qui acudeixen a la piscines, ja que s'enfronten a més vies d'exposició a més de la bucal: la via de contacte tèrmic i la d'inhalació, ha explicat el professor d'investigació del CSIC, Joan Grimalt.

Grimalt indica que l'estudi epidemiològic demostra una major incidència entre els que van molt habitualment a piscines i estan més exposats als trihalometans (THM), si es compara amb els quals no utilitzen aquests serveis.

L'estudi parteix d'una tesi de la doctora Cristina Villanueva del Centre d'Investigació d'Epidemiologia Ambiental realitzat entre la població de Barcelona per mitjà d'enquestes i que van continuar diversos treballs posteriors per analitzar de forma més precisa altres efectes en les persones en contacte amb els THM, no només ingerits.

Els trihalometans tenen un major efecte cancerigen si accedeixen a l'organisme a través de la pell, ja que no utilitzen el fetge com a filtre tòxic.

Encara que la incidència d'aquest factor 2 pugui semblar elevat, Grimalt afirma que encara que ressenyable, és baix, i ho compara, per exemple, amb el del tabac: una persona que fumi un paquet al dia té deu vegades més de possibilitats de desenvolupar càncer de pulmó que una que no fumi.

Tots els estudis que analitzen l'exposició de persones a aigües tractades amb clor marquen una major tendència a tenir càncer de bufeta, encara que si només es tracta d'un ús com aigua de tipus domèstic -beure o dutxar-se- l'associació que la relaciona amb el càncer és d'un 30% més (al llarg de tota la vida) que, per exemple, si es compara amb el risc dels habitants d'una tribu que no estiguin en contacte amb els THM.

De fet, els nivells de THM de cinquanta micrograms per litre d'aigua són habituals en les cases dels països desenvolupats.

Els trihalometans són els contaminants més abundants a l'aigua com a conseqüència de la cloració de les piscines, encara que hi ha altres en concentracions més baixes, que segons aquest investigador podrien tenir també la seva incidència en el desenvolupament d'aquests càncers, "però això no se sap i no ha estat possible diferenciar-ho encara".