Collserola: Un altre any esperant el parc natural
Barcelona
El projecte de creació del Parc Natural de Collserola continua encallat. Un any després de l'anunci d'un pacte salomònic sobre els límits del parc, presentat amb solemnitat pel conseller Francesc Baltasar i l'alcalde Jordi Hereu, l'únic avenç aconseguit és la possible incorporació del departament de Medi Ambient al patronat que gestiona Collserola com a parc metropolità.
Entitats cíviques i ecologistes, a més de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès en ple, reclamen la immediata aprovació d'un projecte que s'arrossega des de fa, com a mínim, quatre anys.
Després d'un llarg procés de preparació, el febrer del 2005, el departament de Medi Ambient va presentar el projecte per convertir Collserola en un parc natural de ple dret. Cal recordar que des del 1976 Collserola és parc forestal i des del 1987 disposa d'un pla especial d'ordenació, de caràcter eminentment urbanístic. El gener del 2008, durant la presentació del pacte salomònic sobre els límits del futur parc natural, el conseller Francesc Baltasar es va comprometre a aprovar el projecte abans d'acabar l'any.
Cap de les fonts del departament de Medi Ambient i de l'Ajuntament de Barcelona consultades per l'AVUI durant les dues últimes setmanes ha sabut explicar els motius de l'aparent aturada o retard en el procés de creació del Parc Natural de Collserola.
Reclamació ecologista
La Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana) va presentar ahir una nova proposta per a l'ampliació en 1.270 hectàrees del futur Parc Natural de Collserola. L'entitat ecologista, a més, considera que "el govern té el deure de complir el seu compromís i aprovar la creació del parc sense més retards".
Manel Cunill, director de Depana, va destacar que la seva proposta pretén unificar els límits de les diferents figures de protecció existents a Collserola, incloure nous espais d'interès ecològic i connectors situats a la perifèria del parc i, finalment, evitar el creixement urbanístic en les zones qualificades com a urbanitzables on encara no s'han fet construccions. Així, Depana proposa incorporar al parc, entre d'altres, 162 hectàrees de Torre Negra (Sant Cugat), 146 hectàrees de Can Fatjó (Cerdanyola), 146 hectàrees del Turó de Montcada i 57 del Pi del Balç (Molins de Rei).