L'Audiència condemna a 12 i 13 anys de presó les dues dones que van matar un empresari alemany a Lloret
Tribunals
L'Audiència ha condemnat a 12 i 13 anys de presó Alicia Montilla i Antonia Velasco, les dues dones que van matar un empresari alemany a Lloret de Mar (Selva) l'any 2004. La sentència recull el veredicte del jurat, que va considerar provat que les acusades van matar la víctima amb un ganivet i un carregador de bateria de cotxe. La sentència també condemna un tercer acusat, Juan Carlos Guerra, a dos anys i mig de presó pel delicte de robatori. En referència a l'acusat d'encobrir el crim, Cristian Alejandro Brito, l'Audiència l'absol encara que el jurat va considerar provat que va ajudar les acusades perquè no les descobrissin, ja que diu que no tenia "certesa" del crim sinó només "sospites".
La sentència de l'Audiència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo García, s'estén al llarg de trenta pàgines. La sentència clou el judici per l'homicidi de l'empresari alemany al seu xalet de la urbanització Rocagrossa de Lloret de Mar, que va asseure cinc acusats a la banqueta.
Pel que fa a les dues principals processades, Alicia Montilla i Antonia Velasco, la sentència recull el veredicte del jurat, que les va considerar culpables del crim. L'homicidi va tenir lloc la matinada del 28 de desembre del 2004 al xalet de la víctima. Montilla va clavar diverses ganivetades al cos de l'empresari, i Velasco li va colpejar repetidament el cap amb el carregador d'una bateria de cotxe. Després, les dues dones van regirar la casa i van robar 2.000 euros i targetes de crèdit.
El tribunal les condemna pels delictes d'homicidi i robatori amb violència. A Velasco, li imposa 13 anys i deu mesos de presó, i li estima l'atenuant de drogoaddicció. Per a Montilla, la sentència li imposa 12 anys de presó. En matèria de responsabilitat civil, les dues condemnades hauran de pagar 19.500 euros als familiars de l'empresari alemany.
Pel que fa al tercer dels acusats, Juan Carlos Guerra, l'Audiència el condemna a dos anys i mig de presó. El tribunal el va considerar culpable d'un delicte de robatori amb força, perquè el matí després del crim, va acompanyar Velasco un altre cop al xalet.
Allà, armats amb una maça, una pota de cabra i cinta aïllant, la parella va rebentar la caixa forta i en van sostreure 50.000 euros, joies, rellotges i documents diversos. Per això, la sentència també ressalta que Guerra i Velasco hauran d'indemnitzar conjuntament els familiars de l'empresari alemany amb el valor de tot el que van robar del seu domicili.
Absolt d'encobriment
La sentència de l'Audiència, però, estableix una diferència respecte al veredicte del jurat popular pel que fa al quart acusat, Cristian Alejandro Brito. Tot i que el veredicte va considerar provat que Brito va ajudar les dues autores del crim a escapar perquè no les descobrissin, el tribunal no el considera responsable del delicte d'encobriment.
I és que l'Audiència de Girona considera que els fets provats no s'ajusten al tipus delictiu. En aquest sentit, el tribunal ressalta que perquè hi hagi delicte, el processat ha de tenir coneixement del crim. I, en aquest cas, l'Audiència recull que Brito tenia "sospites", però no sabia amb exactitud que les dues dones havien acabat amb la vida de la víctima.
En referència al cinquè dels acusats, Marco Antonio Meza, l'Audiència l'absol dels delictes de què se l'acusava, seguint el veredicte del jurat popular.
Finalment, la sentència també recull que es prengui en consideració l'indult total o parcial per a Alicia Montilla, com va proposar el tribunal del jurat popular. Aquesta decisió del jurat es va deure al fet que, tot i que els seus membres creien que Montilla havia participat en els fets de manera activa, consideren que Velasco va començar l'agressió a l'empresari alemany i ella s'hi va veure involucrada.
