“Per saber cap a on anem, mirin a l’habitació dels fills”

Fa quatre anys que va agafar el timó de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en un moment en què planaven molts interrogants sobre el model d’aquesta universitat a distància, que acaba de fer 15 anys. Imma Tubella, que exerceix la presidència de torn de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, defensa amb insistència que la col·laboració és l’única forma possible per avançar, i anima les universitats a no tenir por de transformar-se.

La UOC compta ja amb més de 50.000 estudiants. ¿Està fent forat el missatge de la formació al llarg de la vida?
Crec que hi ha hagut un canvi cultural que l’ha vist abans la gent que nosaltres mateixos. Cada cop hi ha més gent que ha pres consciència que per canviar d’un model d’economia basada en la construcció i els serveis de baix cost a un model basat en el coneixement, necessitem augmentar el nivell de formació de la població. Si no hi ha formació contínua, ens quedem enrere.

No obstant, afirma que hi ha cada cop més estudiants que s’interessen per la UOC en primera opció...
És una situació que no se circumscriu només a Catalunya ni a la UOC, sinó que té dimensió internacional, i que preocupa molt. D’una banda, hi ha un boom de l’ensenyament online, i d’una altra hi ha el fenomen dels nadius digitals, que han crescut amb internet. La qüestió és: ¿quina universitat volem per a aquests alumnes que han fet un canvi cultural que nosaltres no entenem?

¿La universitat no està prou preparada per acollir aquest alumnat?
Malauradament, els exemples internacionals ens demostren que hi ha un canvi radical a la universitat que no està liderat per unes visions clarividents de les institucions educatives, tant a primària com a secundària com a la universitat. Està liderat pels mateixos estudiants. I això ens hauria de fer pensar, perquè finalment canviarà la manera com ensenyem i com s’aprèn. Si no ho fem i mirem cap a una altra banda, ho faran ells.

¿Vol dir que la universitat, i l’educació en general, hauria d’observar més els seus usuaris?
He repetit els últims dies un missatge que va adreçat al professorat i que ve a dir això: per saber cap a on anem, mireu a l’habitació dels vostres fills. Mireu com estan aprenent, com s’estan relacionant... I traieu-ne conclusions. Ens hem de fixar molt en el que estan fent ells, perquè són els que anuncien el canvi.

¿El futur passa per l’ensenyament online?
El futur passa per la hibridació, i també per la col·laboració, perquè una bona hibridació no es pot fer sense aliances. I crec que cadascú ha de fer allò que sap fer. Hi ha classes presencials que han de continuar sent-ho, sens dubte, però n’hi ha d’altres que poden ser perfectament virtuals.

¿La reforma de Bolonya ha estat poc agosarada a l’hora de canviar la metodologia d’aprenentatge?
La filosofia de Bolonya va pel bon camí a l’hora de potenciar el treball col·laboratiu, la participació, les tutories, la transversalitat... Tot depèn, però, de com s’acabi aplicant.

Es pot fer aquesta transformació sense recursos?
Decididament, no. El sistema està fent un esforç titànic a cost zero, i és molt dur. I no podem escudar-nos dient que no és un moment d’alegria econòmica: hi ha països que tampoc viuen un moment d’alegria econòmica però que han posat l’educació al centre de les prioritats del país i inverteixen en educació.

De quina manera ha afectat la UOC la retallada pressupostària?
Ha afectat com a totes les altres, i ens hi hem hagut d’adaptar. Les universitats hem d’aprendre a prioritzar i a ser el màxim d’eficients amb els nostres recursos.

Hi ha qui diu que aquesta universitat gaudeix d’un finançament privilegiat...
Qui digui això ha de saber que rebem una mica més del 30% de subvenció pública, és a dir, que ens guanyem quasi el 70% dels recursos que tenim, i que estem igualment sotmesos a un control pressupostari. És una afirmació sense cap fonament.

Com a presidenta de torn de l’ACUP, què es proposa?
És un mandat molt curt, que consisteix bàsicament a aglutinar consensos. Però si pogués tenir un programa, seria el d’aprofundir en la cooperació del sistema. I això no s’ha de veure com un atemptat contra ningú. Crec fermament que cal avançar en aquesta línia. I segueix sent una assignatura pendent.