Atrapats sense sortida

La legislació espanyola de tècniques de reproducció assistida prohibeix explícitament la contractació de mares de lloguer, que és el que en termes legals es coneix com "gestació per subrogació". Per evitar aquesta prohibició legal -vigent a la majoria d'Estats d'Europa-, desenes de parelles gais i heterosexuals viatgen cada any als EUA, on la llei d'alguns Estats permet aquesta pràctica.

Un cop escollida la mare biològica i signats els acords econòmics i de renúncia legal de la mare a la maternitat, s'inicia l'aplicació de tècniques de reproducció assistida (amb donació d'òvul, d'esperma o de totes dues coses). Després del període de fecundació i del posterior infantament, es du a terme el tràmit de filiació del nounat i dels nous pares en el registre civil americà, on la mare biològica no consta enlloc. El procés hauria de culminar, prèvia inscripció de pares i fills al consolat, amb la tornada a l'Estat espanyol de la família al complet. Això, sempre que hi hagi mare.

Les ambaixades concedeixen el benefici del dubte de la maternitat biològica a les parelles de lesbianes o d'heterosexuals, ja que un membre de la parella podria haver engendrat el nadó. Però, què passa quan els dos membres de la parella són homes, com és el cas que recentment ha sortit a la llum pública d'un matrimoni gai de valencians? L'opció que les parelles homosexuals trien per esquivar la llei és inscriure al consolat una dona aliena a la unitat familiar -una amiga, normalment- com a mare biològica i així evitar les legislacions europees -com és el cas de l'espanyola- que no admeten la contractació de mares de lloguer.

Però el Juan i el José -així s'han volgut donar a conèixer- no volien "amagar-se" i es van inscriure al consolat espanyol de Los Angeles amb els seus noms -els de debò-, juntament amb els dels seus bessons. Les autoritats consulars, però, van denegar la inscripció -i per tant la nacionalitat espanyola- dels dos nadons "perquè no hi havia una mare", i van impedir així el retorn de tots, pares i fills, a València.

Visat americà
Han intentat que la bessonada viatgés a l'Estat espanyol amb els papers de ciutadania americana, que és la que tenen actualment. Això, però, els podria suposar, un cop caducat el visat de turista, l'inici dels tràmits de deportació. El visat de residents per als bessons tampoc sembla una opció factible, ja que la legislació espanyola només la preveu per a les persones "establertes al país". La parella i els bessons, de moment, s'esperen als Estats Units que s'aclareixi l'embolic legal en què estan atrapats.

Mentrestant, el José es pregunta per què, "si la legislació espanyola afirma que tot fill d'espanyols és espanyol, no ho són també els fills dels gais" i anuncia la seva intenció de portar l'Estat espanyol davant del Tribunal d'Estrasburg perquè l'obligui a canviar una llei "decimonònica" i "obsessionada amb l'úter".

El problema que viu aquesta parella es podria repetir, ja que hi hauria cinc casos més de matrimonis homosexuals de l'Estat espanyol que estan esperant fills per l'any vinent pel mètode del ventre de lloguer. Aquest servei pot costar entre 70.000 i 90.000 euros. Un 25% de l'import és per a la mare, mentre que la resta inclou les despeses d'inseminació, entre d'altres.