La llei i la vaga de mestres atien el debat sobre l'educació als claustres

En una entrevista a Catalunya Informació, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha assegurat que té "el telèfon mòbil" connectat i ha reclamat al sindicats del sector una reunió urgent, aquesta mateixa tarda de diumenge, per evitar la vaga anunciada per a dijous. "Hem de fer el que calgui perquè els nens no es quedin sense classe", ha argumentat. Maragall ha acusat els sindicats de "ofegar la criatura abans que neixi" perquè, segons el seu punt de vista, s'han tancat en banda en el debat sobre el document de bases que ha de portar a la reforma de la llei d'ensenyament.

A quatre dies de la vaga convocada pels cinc sindicats més representatius del sector (USTEC-STEs, CCOO, UGT, ASPEPC-SPS i CGT), els claustres de professors de primària i secundària debaten de quin costat posicionar-se: si donar un vot de confiança a la reforma que preveu impulsar Ernest Maragall a partir del que n'ha transcendit en un document de bases, o mobilitzar-se per exigir la retirada d'un document que, a parer dels seus detractors, apunta en una línia que posa en situació de "risc" el sistema públic educatiu.

Els sindicats continuen amb les espases aixecades després que dijous passat acabés sense acord la comissió de conciliació entre el departament d'Educació i els representants del professorat a la conselleria de Treball. El sindicat USTEC-STEs, majoritari a l'escola pública, es mostrava divendres convençut que l'aturada tindria un seguiment "molt majoritari" a la primària i "majoritari" a l'ensenyament secundari, segons va indicar la seva portaveu, Rosa Cañadell.

Els arguments que sostenen la protesta són el perill de privatització de l'escola pública, el desacord amb un model d'autonomia que consideren que portarà a una gestió "jeràrquica i empresarial" dels centres, i el rebuig a la "defensa i consolidació" del model d'escola concertada.

Els sindicats es mostren totalment contraris a la possibilitat que els centres públics puguin ser gestionats per entitats privades sense afany de lucre i també amb la proposta d'enfortir els equips directius perquè puguin formar equips més cohesionats i triar el professorat que s'ajusti millor al seu projecte. Segons Cañadell, aquesta mesura, molt reivindicada entre el col·lectiu docent, "trenca amb la pluralitat ideològica i pedagògica del professorat" i acabarà creant centres "no diferents, sinó desiguals".

L'aturada compta amb el suport dels sindicats d'estudiants però no ha aconseguit arrossegar els altres "socis" que integren el marc unitari de la comunitat educativa: els moviments de renovació pedagògica (FMRP) i les associacions de pares d'alumnes (FAPAC). Tot i no compartir plenament el document de Maragall, tant la FMRP com la FAPAC s'han volgut desmarcar de la protesta perquè la consideren injustificada i inoportuna, i defensen que les modificacions s'han d'introduir per la via del diàleg.

La junta central de directors de secundària va pronunciar-se "en línies generals" a favor de les bases de la futura llei, mentre que la junta de primària, si bé no ha recollit un posicionament unànime, compta amb moltes veus contràries a l'aturada. També el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències ha expressat el seu suport a la reforma.

El món educatiu bull, poc després de conèixer-se alguns informes decebedors sobre el nivell de l'alumnat i sobre la tasca docent.