El viacrucis del pessebre vivent de Sant Guim

Tard i amb polèmica perquè quan no és l'Ajuntament és el mal temps. El viacrucis dels organitzadors del pessebre vivent de Sant Guim de la Plana, a la Segarra, no s'acaba mai. Després d'un any sense representació, aquest divendres, dia de Sant Esteve, s'havia de reprendre la tradició, tot i que el conflicte amb l'alcalde continua viu –i al jutjat– i no es podia muntar cap dels quadres al carrer ni en espais públics.

A última hora, però, va ser la nevada la que va obligat a ajornar la celebració. Les carreteres d'accés al poble van quedar bloquejades per la neu, amb cotxes d'espectadors i periodistes que hi acudien entravessats al mig de la via.

Així doncs, ha calgut esperar que la pluja desfaci la neu per veure finalment la nova versió del pessebre –només en cases particulars i amb entrada de franc–, ja que hi ha programades representacions fins a l'11 de gener. Aquesta lluita contra els elements coincideix amb el 25è aniversari del pessebre.

L'acte havia aixecat molta expectació arran de les desavinences entre l'Ajuntament i l'entitat organitzadora del pessebre, la Marinada. Jaume Oliva, president del grup la Marinada, detalla que els problemes van començar poc temps després que Josep Llobet Condal, d'ERC, rellevés Xavier Riera, de CiU, al capdavant del consistori. Val a dir però que, segons Oliva, els conflictes no tenen res a veure amb els partits polítics, ja que el canvi de partit en el poble respon "a la situació global en la que es troba Catalunya i no a l'administració del poble en concret".

Així doncs, el primer entrebanc sorgeix quan l'alcalde Llobet decideix imposar normes noves perquè –sempre segons Oliva, ja que el batlle no en vol parlar– considera que el poble viu "immers en la disbauxa i calen normes per fer-lo funcionar". La primera norma a instaurar és que el local on es reuneix el grup organitzador del pessebre queda tancat amb clau, i per accedir-hi han de sol·licitar-ho a través d'una instància a l'Ajuntament.

El poble de Sant Guim de la Plana té 206 habitants censats, però en realitat hi viuen 70 persones, explica Oliva. L'alcalde, per exemple, viu a Vicfred. L'Ajuntament només s'obre dos dies a la setmana i tota aquesta burocràcia fa, en paraules d'Oliva, "impracticable" les reunions per a l'organització del pessebre. "Són normes incoherents per a un poble tant petit, potser van molt bé per en una ciutat de certes dimensions, però no per a nosaltres", diu el president de la Marinada.

Punts conflictius
Però aquest no és l'únic punt de fricció entre ambdues parts. Després de diversos estira-i-arronsa, i amb una denúncia judicial de l'alcalde per un delicte de desobediència a l'autoritat en haver continuat amb els preparatius del pessebre tot i no comptar amb el seu consentiment, l'Ajuntament redacta un document en què reclama una fiança de 1.000 euros per fer ús del local social. Un local que, segons Oliva, no té propietari, i que "va muntar la Marinada amb diverses subvencions". A més, els mobles i el manteniment del local durant tot aquest temps també han estat a càrrec de l'associació cultural, diu. 

Així mateix, el consistori demana una altra fiança de 1.000 euros per fer servir els carrers del poble per muntar el pessebre, i que la Marinada faciliti a l'ajuntament "abans de començar la representació 100 entrades per atendre els seus compromisos protocol·laris".

Finalment, en el document per a l'autorització administrativa que l'alcalde firma consta que l'associació ha de realitzar "una aportació econòmica a l'Ajuntament per compensar les molèsties que ocasiona el muntatge del pessebre vivent als veïns del poble" .

Els membres de la Marinada no hi estan d'acord, i afirmen no disposar dels recursos econòmics per seguir litigant amb el consistori. I és per tot això que l'associació cultural ha decidit enguany fer el pessebre vivent a l'interior de les cases particulars, perdre la desena d'escenes que es representaven al carrer i no cobrar entrada als visitants.

L'únic que volen ara -afirma Oliva- és "oblidar per uns dies el conflicte i fer el millor possible el pessebre" que fa 25 anys que organitzen. En paraules d'Oliva: "El pessebre de Sant Guim no s'ha mort. L'any passat no vam ser prou forts per fer-lo. Però ha de continuar. És una tradició del poble que dóna molta vida a la comarca".

Les úniques paraules de Josep Llobet a l'AVUI.cat han estat, precisament, que no vol parlar més del tema. "Se n'ha fet un gra massa. No vull dir ni una paraula més. El pessebre es farà en les condicions que ells creuen convenients i ja està", ha asseverat Llobet.

Orígens de la Marinada
El pessebre vivent de Sant Guim de la Plana destaca per la incorporació als seus quadres dels oficis perduts de la comarca, amb els estris i les primeres matèries que es feien servir aleshores, amb material cedit o venut per veïns de la Segarra.

L'any 2006, última edició celebrada, un total de 350 persones van col·laborar en el pessebre i van assistir-hi més de 6.000 espectadors. Es cobrava una entrada de 7 euros i amb els diners recaptats, la Marinada finançava les despeses del pessebre i havia de rehabilitar una casa que els han cedit per convertir-la en un museu dels oficis antics. Però la cessió d'aquesta casa ha esdevingut un altre conflicte amb l'Ajuntament.