La Línia 9 estrena les cinc primeres estacions

Set anys després de començar les obres, per fi ha arribat l’hora de tallar la cinta. La línia 9 s’estrenarà avui, però ho farà de forma modesta, en un petit tram de cinc estacions i gairebé quatre quilòmetres íntegrament a Santa Coloma de Gramenet. A partir de les 11 del matí els trens sense maquinista començaran a circular pel túnel de dos pisos, una de les característiques més destacades de l’obra.

La línia 9 acabarà sent la més cara d’Europa i també l’obra pública més cara finançada mai per la Generalitat. En total, es preveu que el cost de l’obra superi els 6.500 milions quan estigui acabada el 2014. Aquestes xifres queden molt lluny dels molt optimistes 2.000 milions en què es va pressupostar inicialment i de la previsió d’acabar-la íntegrament entre el 2007 i el 2008. El canvi de cost ha estat font d’incomptables polèmiques polítiques.

Prototips de 12 metres
El cert, però, és que les dimensions de l’obra i l’experiència d’utilitzar per primera vegada tuneladores de grans dimensions han dificultat enormement les tasques de construcció de la línia. De fet, les dues primeres tuneladores que es van comprar eren, l’any 2001, les úniques de 12 metres de diàmetre que hi havia a Europa. Els enginyers i geòlegs que treballen a l’obra s’han hagut d’enfrontar a un traçat en un terreny fins ara desconegut. La línia 9 passa per tots els llocs de Barcelona on fins ara no hi havia arribat el metro i on els canvis de terreny són constants.

Per tot plegat les obres han estat font habitual d’anècdotes i curiositats, algunes de les quals han tingut lloc al tram que demà s’inaugura. Una de les menys conegudes és que es va haver de canviar de lloc el banquet d’un casament per culpa de les obres de la línia. En passar sota uns edificis de la zona del Fondo la màquina –preparada per excavar en roca dura– va trobar el llit d’una antiga riera. Perquè pogués avançar correctament calia injectar formigó al buit deixat per l’aigua. Com que la tuneladora era sota un edifici, per poder fer les injeccions es va haver de llogar un restaurant que hi havia als baixos de l’immoble i que tenia contractat un gran banquet de casament. Es va haver de remoure cel i terra per canviar de lloc la celebració.

No va ser l’únic fet curiós. De manera sorprenent la temperatura a l’interior de la tuneladora –ja de per si molt elevada– va pujar per sobre dels 50 graus. Després de revisar l’aparell per si algun dels motors s’havia avariat els tècnics es van adonar que la causa de l’elevada temperatura era un agent extern. La tuneladora estava excavant enmig d’un brollador d’aigües termals que emergien de la roca perforada a 57 graus.

Problemes sota la B-20
El subsòl ha estat una font inesgotable de sorpreses, algunes de desagradables i difícils de solucionar. Una d’elles va ser el pas sota la B-20, on el terreny era molt tou i estava ple d’aigua. La configuració per a roca dura de la tuneladora va obligar a prendre moltes precaucions per evitar qualsevol afectació en una via per on diàriament passen milers de vehicles. Es van haver de construir pous de bombeig per assecar el sòl i fer avançar la tuneladora molt a poc a poc.

Un altre dels problemes que ha calgut resoldre ha estat la construcció de les estacions de la línia, algunes de les quals estan a 80 metres de profunditat. Per arribar al túnel ha calgut l’ajuda d’explosius als pous de Singuerlín, Església Major i Can Peixauet. La dificultat per trobar espai a la superfície ha fet que pràcticament totes les estacions de la línia s’hagin construït a través d’aquests pous.