La unió dels tramvies encén el debat sobre la nova Diagonal

Tancat el procés participatiu previ a la consulta ciutadana, el projecte de reforma de la Diagonal comença a caminar. I ho fa sense espolsar-se certs dubtes, com la conveniència que un mitjà de transport tradicional com el tramvia sigui l’encarregat d’unir la ciutat de punta a punta a través de la nova avinguda, o sobre la viabilitat de reduir de forma dràstica el nombre de carrils destinats al trànsit privat sense que això tingui fortes repercussions en la circulació en àrees com l’Eixample.

La velocitat i l’espai destinat al tramvia segregat, però, es van convertir en la pedra angular del debat sobre la nova Diagonal que va organitzar ahir el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), en el qual van prendre part diferents experts en urbanisme i mobilitat. Fins i tot el quart tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Ramon Garcia-Bragado, va defensar la necessitat d’un sistema de transport segregat amb cinc parades al tram central de la Diagonal –entre la plaça Francesc Macià i les Glòries–, però va afegir que no posava “el tramvia com a condició” indiscutible per concebre el projecte.

Com a alternativa, una de les propostes que van agafar més força durant la taula rodona va ser la d’aprofitar el possible túnel de Rodalies per sota de la Diagonal –en fase d’estudi– per fer-hi passar el tramvia o algun altre sistema de transport alternatiu. Tot i així, el segon tinent d’alcalde, Ricard Gomà, es va afanyar a matisar després que, polèmiques a banda, “la connexió entre els dos tramvies no està en dubte”.

En el transcurs del debat, el més crític amb la proposta d’enllaç va ser l’exarquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona Josep Anton Acebillo, que, de fet, va rebutjar d’arrel el projecte de reforma integral, perquè “suposa perdre un o dos punts de velocitat comercial –la mitjana per recorregut– i posar-nos per darrere de Madrid”, i va afegir que el projecte “no superaria una anàlisi cost-benefici”. També va exposar que el tramvia “no és solució, calen tecnologies noves i no tornar a solucions del segle XIX”.

L’arquitecte Oriol Bohigas es va sumar a les crítiques a la solució del tramvia i va adduir com a principal argument en contra l’amplada limitada de la Diagonal –50 metres al tram més estret–, que “impossibilita” afegir-hi més elements. Bohigas va qüestionar la falta d’informes previs a la reforma i el fet que s’esculli l’actuació a través d’una consulta ciutadana i no basant-se en opinions expertes.