Castellà i anglès per trobar feina

Primer el castellà, després l’anglès i en tercer lloc el català, només davant del francès. En aquest ordre mesuren la importància de les llengües al món laboral els alumnes de 15 anys, segons es desprèn de l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya.

En una escala de 10 a 0 (una forquilla que va del gens d’acord al totalment d’acord quan se’ls pregunta per la importància de les llengües a l’hora de trobar feina), els estudiants puntuen el castellà amb una mitjana de 9,2, “amb clara omnipresència de puntuacions 10”; en segon lloc l’anglès, amb un valor mitjà de 8,85 punts, seguit del català, que es puntua amb un 8,15. Aquest fet, apunta l’estudi, “es deu a la concentració més alta de puntuacions entre 5 i 7 en el català que en les altres dues llengües”.
De la mateixa manera que els alumnes castellanoparlants declaren tenir un coneixement superior del castellà que els catalanoparlants de la seva llengua inicial, com ja va explicar ahir aquest diari, també en l’apartat referit al món laboral els estudiants castellanoparlants atorguen una millor puntuació a la seva llengua inicial que els catalanoparlants a la seva primera llengua.

Aquesta puntuació més baixa del català a l’hora de trobar feina és encara inferior quan és pregunta als estudiants pel “desig” sobre l’ús del català a la feina futura. Mentre que pel que fa a l’ús general de la llengua el 71,4% consideren que el català s’hauria d’utilitzar a Catalunya molt o sempre i ningú no pensa que s’hauria de fer servir mai o poc, quan la pregunta es refereix a la seva futura feina el percentatge d’enquestats que els agradaria utilitzar molt o sempre el català es redueix al 48,1%, i fins a un 25,2% afirmen que el voldrien utilitzar mai o poc.

Desig del català a l’escola
En acotar la pregunta al centre escolar, les puntuacions respecte als dos casos anteriors són intermèdies: els dos valors superiors sobre quin ús els agradaria fer del català agrupen el 56,1% de la mostra, mentre que els que voldrien fer-ne poc o cap ús sumen el 17,9%.

Pel que fa a les opinions sobre l’ús actual del català, quasi la meitat dels enquestats (47,9%) pensen que el català s’utilitza mitjanament i un 32,4% pensen que s’usa molt. Els que declaren que el català s’usa poc són només el 15,8%.

Sobre l’evolució de la utilització de la llengua, hi ha una propensió més gran a pensar que el català s’utilitza més ara que fa cinc anys (39,7%), mentre que pel que fa a l’evolució prevista per als propers anys, la major part dels alumnes preveuen un estancament (40,4%).

Les visions més positives les aporten els estudiants més propers al català, mentre que és també aquest sector el que preveu més estancaments i retrocessos en l’evolució de l’ús del català, tant en els últims cinc anys com de cara al futur.

En el camp dels mitjans de comunicació de masses i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), allà on s’evidencia una presència més baixa del català és en els dos mitjans amb més penetració entre l’alumnat: la televisió i internet. Tres de cada quatre alumnes miren la televisió una hora al dia o més, però només el 28,7% ho fan en català.
D’altra banda, el 63% dels estudiants es connecten diàriament a internet, però tan sols el 23,1% tenen una pàgina web en català com la més visitada.

Contràriament, en l’àmbit de la ràdio i la lectura de llibres, amb una penetració més baixa en els hàbits culturals, la presència del català és tant alta com la del castellà o més: el 54,4% dels estudiants escolten sobretot una emissora en català, i l’últim llibre llegit per l’alumnat és en català en un 52,9% dels casos. En la premsa, un hàbit mediàtic encara menys freqüent entre els joves, la presència del català arriba fins al 43,6%.