Societat

Les caixes exigeixen a ZP un gran pacte o eleccions anticipades

El president de la CECA alerta que si no es promou un acord social i polític, la crisi deixarà ferides

Tan senzill que sona per a qui ho planteja i tan difícil que resulta per a qui ho ha d’executar: si José Luis Rodríguez Zapatero és incapaç d’articular un gran acord polític i social per combatre la crisi, que avanci les eleccions i doni pas a un nou govern amb més capacitat d’actuació. Així de clar ho presentava ahir el president de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA), Juan Ramón Quintás, apel·lant a l’esperit dels Pactes de la Moncloa per evitar que el deteriorament econòmic i laboral acabi provocant “generacions perdudes”.
Per Quintás, la crisi actual és d’una gravetat mai viscuda i només amb “remeis extraordinaris es podrà afrontar una situació extraordinària”. Sense especificar-ho gaire, semblava proposar les receptes reformistes no acceptades pel govern i que van provocar que la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) s’aixequés de la taula del diàleg social el juliol passat.
Pau al carrer
Zapatero va optar per tenir satisfets els sindicats per garantir-se la pau al carrer. De fet, el líder d’IU, Cayo Lara, s’ha quedat molts cops amb les ganes de promoure una vaga general, però conscient de la seva feblesa ahir es limitava a animar a la mobilització “pacífica” al carrer.
Més enllà de les valoracions polítiques que van succeir a la petició d’anticipar eleccions –el PP la va aplaudir i el PSOE el va despatxar dient-li que no era cosa seva–, en la seva reflexió el màxim dirigent de la CECA va unir-se a la llista de pronòstics negatius d’aquesta setmana sobre el futur immediat de l’economia.
Començant per l’OCDE, que preveu que la destrucció de llocs de treball es mantindrà al llarg de l’any fins a situar la taxa de l’atur en el 20%, o la del comissari europeu Joaquín Almunia, que vaticina que Espanya seguirà abocada dins el pou de la crisi més temps que la resta de països de la UE. Un panorama esfereïdor que Zapatero intenta capgirar, si més no dialècticament, sense gaire convicció. I, sobretot, sense convèncer gens ni mica els qui li podrien fer costat i que ara l’acusen, precisament, d’anar a la seva sense tenir en compte ni els consells ni les receptes de ningú.
Potser és per això que dimecres el president José Montilla va procurar donar un cop de mà a Zapatero sentenciant que amb l’actual ambient polític i social és impossible que l’executiu central pugui afrontar les reformes que calen.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.