L'aragonès, promeses ajornades

La llengua aragonesa, parlada encara per unes 24.000 persones en diverses valls pirinenques i per un miler de neoparlants en ciutats com Saragossa i Osca viu pendent de promeses ajornades una i altra vegada. Tal i com indica l'actual marc legal, l'Estatut d'Autonomia d'Aragó mandata les seves Corts a redactar una Llei de Llengües que en reguli "el règim jurídic i els drets d'utilització" en aquells territoris on es parlin "les llengües i modalitats pròpies d'Aragó". Aquesta llei però, tot i tractar-se d'un compromís de l'actual president d'Aragó, el catalanoparlant Marcelino Iglesias (PSOE), topa una vegada i una altra amb l'oposició del Partido Aragonesista (PAR), que s'oposa per motius polítics al fet que de la llengua de la Franja se'n digui català. Si es té en consideració que PSOE i PAR formen un bipartit al govern, s'entén que la llei hagi quedat paralitzada, fet que ha frustrat les esperances de molts parlants de l'aragonès.

Amb una situació política en la que cada soci de govern manté una postura diferent sobre aquest tema, al qual cal afegir l'oposició frontal del PP ha admetre cap tipus de cooficialitat mentre que els minoritaris Chunta Aragonesista (CHA) i Izquierda Unida (IU) són proclius a dotar l'aragonès i el català d'estatus oficial a les seves zones respectives, als parlants de l'aragonès encara els queda esperar a que es resolgui la qüestió:  "Esperem la llei amb els braços oberts", assegura Dabi Anquela, membre de l'associació de neoparlants Nogará, però "no acceptarem una llei de mínims que no reconegui la cooficialitat".

"Volem que aquesta llei –continua Anquela–, permeti que es compleixin els drets dels parlants d'aragonès", drets que es tradueixen, per exemple "en que es pugui utilitzar aquesta llengua per relacionar-se amb les institucions i que els mitjans de comunicació públics l'utilitzin". Cal recordar que actualment l'aragonès no és utilitzat per les administracions tret d'algun cas i sempre a nivell municipal i que tampoc no disposa de mitjans de comunicació propis. En aquesta tessitura, el bilingüisme és pràcticament "inviable", segons assegura Anquela, que des de la seva òptica de neoparlant s'adona que rarament es pot utilitzar l'aragonès "fora dels àmbits de defensa i ensenyament de l'aragonès". Més proper al sentiment dels parlants tradicionals, el filòleg Francho Nagore aporta també dades socioculturals: "El parlant d'aragonès està acostumat a utilitzar la seva llengua en un àmbit local, i fora d'aquest no és troba a gust utilitzant-la perquè es troba fora del seu entorn". De fet, apunta Nagore, "fins fa poc molta gent es pensava que fora del seu poble ja es parlava castellà". És més, Nagore critica que hi hagi partits "com el PP" que encara defensen "que Aragó és monolingüe castellà", un fet que no té res a veure amb la realitat que es palpa en molts pobles de les valls d'Osca, i en d'altres de la Franja.

Objectius compartits amb el català
El filòleg, que és membre del Consello d'a Fabla Aragonesa, considera que la negociació de la futura llei de llengües "està cada cop pitjor, un cop ha transcendit que el PAR hi estarà en contra mentre no hi hagi garanties de que no es parla del català". Aquest és, precisament, el punt més conflictiu de la llei, però en cap cas és un punt compartit pels parlants de l'aragonès. "En la lluita per la cooficialitat estem junts els parlants d'aragonès i els de català", assegura Anquela, mentre que Nagore defensa la mateixa opinió: "nosaltres defensem igualment l'aragonès i el català d'Aragó, ja que per a nosaltres està clar que és català, això sí, d'Aragó, ni de Barcelona ni de Mallorca".

Així les coses, la negociació de la llei ha entrat en una fase d'enquistament i repetits ajornaments. "Només aquest any ens han assegurat que es presentaria primer al febrer i després al març, i ara som a l'abril i encara no s'ha presentat", conclou amb un cert escepticisme Francho Nagore.

Dijous: Els altres bilingüismes
Divendres: L'asturià dóna la cara
Dissabte: El lleonès lluita per la seva supervivència
Diumenge: L'aragonès, promeses ajornades 
Dilluns: Els catalanoparlants d'Aragó esperen la llei de llengües
Dimarts: L'aranès, de la teoria a la pràctica