Retallada improvisada

Explica un acudit que quan et trobes un gallec enmig d'una escala no saps mai si puja o baixa. Això és precisament el que està passant amb el ministre Blanco i les retallades en l'obra pública. Es va fer pública una primera llista, després es va rectificar, però tampoc hi ha cap certesa que sigui la definitiva ni tampoc se sap quins retards acumularan les obres que pretén refinançar. La inconcreció del ministre Blanco té tothom despistat.

És el cas del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, que ahir va fer públic el seu informe periòdic sobre l'estat de les infraestructures. El seu degà, Josep Oriol, va criticar la sensació d'improvisació que provoca una retallada que ha deixat enlaire l'execució d'obres molt importants a Catalunya. “Sobta que s'hagi parat el pont entre l'A-2 i l'AP-7, que era una obra en un estat d'execució molt elevat”, va lamentar Oriol.

També hi va haver crítiques per la paralització del túnel ferroviari a la T1 de l'aeroport. “No té cap sentit tenir una gran terminal sense que hi arribi el ferrocarril. A més, és molt injust perquè és una obra que Foment va tenir paralitzada sense cap raó aparent durant molts anys”, va apuntar Jordi Julià, un dels directors de l'informe. No va ser l'única crítica de Julià dirigida a l'aeroport. “Si es vol que el Prat sigui un hub no es pot apostar per companyies de baix cost, que s'aprofiten només de les rutes rendibles”, va lamentar ell. Per tot plegat el col·legi demana una redefinició immediata del model de gestió, una altra de les promeses de Blanco que ha caigut en l'oblit.

A banda de l'anàlisi sobre obres concretes l'informe dels enginyers també fa una avaluació global del complicat escenari en què es troba ara mateix el sector. La crisi econòmica obliga a replantejar el model d'inversió del Ministeri de Foment en els darrers anys. La pèrdua de fons europeus i el cost de manteniment que tenen alguns dels projectes ja en marxa –sobretot el TAV– fan que sigui indispensable que les inversions futures es prioritzin segons les anàlisis cost-benefici.

Una altra de les preocupacions del col·legi és el retard en la posada en funcionament de la directiva Eurovignette, que ha de servir per tarifar el trànsit de camions de gran tonatge en els seus recorreguts per autopista i autovia. L'Eurovignette, que ja apliquen Alemanya i França, aportaria uns 2.000 milions d'euros l'any, que es podrien destinar a la millora de la xarxa viària i a la reestructuració del sector del transport.

També com a proposta prioritària del col·legi apareixen totes aquelles obres relacionades amb el corredor del Mediterrani, especialment els accessos viaris i ferroviaris als ports de Barcelona i Tarragona. “Són obres que no representen un gran cost i, en canvi, són imprescindibles per a la nostra competitivitat”, va reivindicar Josep Oriol.