Nexus escenifica al Pla els ‘Fets del 2 de setembre del 1642'
El grup planenc Nexus Teatre, sota la direcció d'Aleix Vallverdú, i l'autor de l'obra, Josep Maria Canela, han impulsat la dramatització dels Fets del 2 de setembre de 1642. L'obra, que narra la matança de 33 persones a l'església de Sant Ramon del Pla durant la Guerra dels Segadors, es va escenificar els dies 4 i 5 de setembre al mateix temple, que s'ha omplert els dos dies de la representació.
Nexus Teatre ha agrupat unes 40 persones de totes les edats, a més dels responsables del vestuari, l'ambientació i la música, per representar l'obra dirigida pel vallenc Aleix Vallverdú, que ja ha participat com a director a La Passió d'Ulldecona, Els Pastorets de Valls o Aquí no paga ni Déu, que també representà Nexus el 2008.
La peça teatral rememora els fets del 2 de setembre de 1642 al Pla, quan 33 planencs van ser assassinats per les tropes castellanes, a partir de l'escenificació de tot allò que s'ha trobat documentat, sobretot a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT). L'historiador Manel Güell, autor de diverses obres sobre la religió a l'entorn de la Guerra dels Segadors, ha col·laborat en la tasca de documentació. A part de les dades rigoroses, l'obra també ha fet un lloc a la tradició oral recollida per l'historiador planenc Josep Maria Torné i Jaume Pujol.
A partir dels coneixements històrics recollits, Josep Maria Canela ha elaborat una obra que qualifica de versemblant. L'autor, malgrat l'exhaustiva documentació, ha volgut fugir de les lliçons d'història: “El problema de la història és que queda molt lluny de la gent. S'ha d'explicar de manera més planera perquè entri, sobretot quan es parla de guerra”.
Fa cinc anys, el grup municipal d'ERC va impulsar un acte de rememoració d'aquests mateixos fets històrics, que consistí en una projecció d'imatges i una petita representació de l'entrada de les tropes.
Els protagonistes
Els personatges de l'obra són aquells que van protagonitzar els fets, amb els noms reals, com el rector, Bernat Olivar i el prevere i primer jurat (regidor), Jaume Guasch, que esdevé el fil conductor de la història. A l'obra, Guasch és qui alerta els de cal Jaume Roig, que tenen allotjat un gavatx i que pateixen les conseqüències de la guerra, perquè es refugiïn a l'església per l'arribada imminent de les tropes castellanes. Aquesta família protagonitza els fets quotidians d'una època marcada profundament per la devoció religiosa.