l'entrevista
“Tothom hauria de fer un treball per a la societat”
Expliqui'm la seva experiència després d'haver estat quatre vegades a Moçambic fent de voluntària.
M'ha canviat la vida.
En què li ha canviat la vida?
M'han canviat els valors pel sol fet de veure el que tenim aquí i el que no tenen allà. M'he tornat més tolerant, més respectuosa, somric més, agraeixo el que tenim... Ara veig que en comptes de gastar-me 50 o 60 euros per una crema per a la cara puc passar amb una de 7 euros.
Què hi va anar a fer, a Moçambic?
De voluntària d'Ulls del Món, que és una organització sense ànim de lucre que té per objectiu formar professionals del món de l'oftalmologia de països pobres.
Deu estar molt agraïda, si li ha canviat la vida.
Ulls del Món m'ha donat la gran oportunitat d'enriquir-me com a persona. Dono gràcies pel que tinc i pel que he conegut. Són les persones a qui ajudem les que ens ensenyen a nosaltres.
Per què es va fer voluntària?
Necessitava un canvi, estava estancada, tenia els fills grans, feina estable... I en un curs d'ajudants d'oftalmologia vaig veure un pòster d'Ulls del Món i vaig dir: “Aquí és on vull anar”.
I on volia anar era a l'Àfrica.
Sí, i em van dir que ja ho mirarien. Al cap de 15 dies em van oferir anar a Bolívia. Primer vaig dir que no però al final hi vaig anar. L'any següent ja vaig anar quinze dies a Moçambic, i així quatre vegades.
Pel que ha dit fins ara, suposo que recomana viure una experiència semblant.
Tothom en algun moment de la vida hauria de fer un treball per a la societat, sigui el que sigui i on sigui. La vida és donar i rebre.
Això ho ha comprovat en primera persona pel suport que ha rebut per tirar endavant una guarderia a Moçambic.
El logístic d'Ulls del Món a Moçambic em va ensenyar uns terrenys on volia fer la guarderia, i quan vaig tornar a casa vaig pensar: “Quina vida que portem!”. I vaig començar a recollir diners de manera casolana per a aquesta guarderia. I quan treballes per als altres, l'entorn respon.
Tothom serveix per fer de voluntari?
No, hi ha gent que no ha pogut tornar a l'Àfrica. És molt dur i el ritme de feina és aclaparador. Però el personal d'Ulls del Món està molt i molt preparat i ajuda molt, i l'organització també cuida molt els seus voluntaris.
I ara, què?
M'han ofert anar a Mali.
Una zona de risc...
Aniríem a una zona “segura”. Però jo mai no he tingut por.
Què en pensa, del debat obert a partir del segrest dels dos cooperants catalans sobre els costos i els riscos de les accions de cooperació?
M'han sabut greu moltes coses que s'han dit, perquè aquelles persones dedicaven el seu temps a ajudar els altres. Tot i que potser sí que cal ser més discrets. Per què ens enfadem tant quan s'ha de pagar un rescat quan aquí els polítics estafen?
O sigui, que s'ha de continuar?
El més important és que nosaltres anem a ajudar els més desfavorits. I una colla de terroristes no poden aturar el món.
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 18-09-2010, Pàgina 17
- El Punt. Barcelona 18-09-2010, Pàgina 17
- El Punt. Camp de Tarragona 18-09-2010, Pàgina 17
- El Punt. Comarques Gironines 18-09-2010, Pàgina 19
- El Punt. Penedès 18-09-2010, Pàgina 17
- El Punt. Maresme 18-09-2010, Pàgina 17
- El Punt. Vallès Occidental 18-09-2010, Pàgina 17
