"Tenim dret a fer vaga, ja que cap norma ens ho impedeix"

Hugo Novales va arribar a Girona el juny del 2000. Cinc anys més tard va ser escollit degà dels jutjats de Girona, feina que compagina amb la titularitat del jutjat social número 1. Novales és partidari d'anar a la vaga, tot i que admet que tan de bo no s'hagi de fer, perquè això voldria dir que s'haurien aconseguit millores.

Tan malament estan els jutjats?
La situació de Girona és similar a la de la resta dels jutjats de l'Estat espanyol: estem desbordats, amb un excés d'entrada de feina i una enorme dificultat per donar-hi resposta. Tot i que podria utilitzar una expressió molt més contundent, la qualificaré de complicada.

On es concentren els principals problemes?
L'augment de litigis entre finals de l'any passat i principis d'aquest és significatiu, a causa de la crisi. Els que més ho noten són el jutjat mercantil, el social i els civils, que ja estaven a la corda fluixa per la incapacitat d'absorbir tota la feina. Ara no tenen més remei que endarrerir la resposta. A aquest augment de volum de feina hi hem d'afegir que un 70% dels funcionaris són interins, molts dels quals comencen sense cap mena de formació, cosa que requereix que s'hagi de fer un esforç doble per aconseguir que segueixin el ritme de feina. A més, com que no hi ha diners, ens han tret els pocs reforços que teníem. Tot plegat provoca que els jutges arrosseguem una sensació de frustració i d'incomprensió.

Vostès mateixos reconeixen que fa temps que arrosseguen aquesta situació. Per què han esperat tant a convocar una vaga?
Per l'enquistament d'aquesta falta de recursos, l'increment d'entrada de casos i pel cas Tirado. Aquest cas ha generat un enorme descontentament de la carrera judicial, que ha desembocat en aquesta convocatòria de vaga. No ho fem, però, perquè s'hagi sancionat un company, sinó perquè l'han castigat perquè no estava al corrent de tot el que passava al seu jutjat. Amb aquesta carència de mitjans i amb l'enorme responsabilitat que tenim, és impossible estar pendent de tot el que passa al teu jutjat. El que ha succeït a Tirado, doncs, em pot passar a mi o a qualsevol altre company.

¿Reconeix que en les condicions laborals actuals és relativament fàcil que s'equivoquin?
Sí, sense cap mena de dubte. El problema, però, no és que ens equivoquem en una decisió, sinó que també som responsables dels errors d'un funcionari o d'un secretari judicial, factors que és impossible que controlem, perquè no podem agafar tots els procediments i revisar-los periòdicament.

En l'actual context de crisi, ¿creuen que ara és el millor moment per demanar millores laborals?
El moment no és bo, però les circumstàncies actuals l'han fet factible. La mobilització del dia 18 té una enorme càrrega simbòlica de protesta, perquè els jutges mai han convocat una vaga abans. Aquí és on radica la importància del dia i no tant en els seus efectes, que sabem que seran negatius per al servei públic.

¿Servirà d'alguna cosa fer només un dia de vaga?
Crec que sí. De fet, el moviment previ que s'està generant aquests dies ja està servint perquè els ciutadans siguin partícips de les dificultats que travessa l'administració judicial.

Com explica a un d'aquests ciutadans que la vaga obligarà a suspendre el judici que feia mesos que esperava?
Precisament, per minimitzar els perjudicis als ciutadans no ens hem plantejat fer una vaga més salvatge o indefinida. Sóc conscient que és difícil que ho entenguin. El que han de tenir clar aquests ciutadans és que el dia 18 resultaran perjudicats, però que gràcies a la nostra mobilització en el futur seran beneficiats. Si allarguem la situació actual, cada cop estarem pitjor.

¿És partidari de fer vaga també el 26 de juny?
Estem negociant per obtenir més compromís i sensibilitat per part del poder polític. Tot i que la convocatòria del juny encara queda lluny, si se'ns tanquen les portes, nosaltres farem vaga. Ara per ara només tenim al cap el dia 18.

¿Realment els jutges tenen dret a fer aquesta vaga?
Tenim aquest dret perquè senzillament no hi ha cap norma que ens ho prohibeixi. Estem parlant d'un dret fonamental previst en la Constitució que, perquè se'ns restringeixi, s'ha de prohibir expressament.