Cava fresc i neu per un dia calent d'hivern
Tot i que l'Eroski estava tancat avui i que no es podia accedir a La Bona Sort, l'administració que ha portat la grossa a Terrassa, al llarg del matí els veïns afortunats s’han anat aproximant a les portes del centre per celebrar amb cava la gran alegria.
Eleuterio Santolaya Fernández, de 62 anys, i la seva filla Montse, veïns de la Gripia, han estat els primers en arribar a les portes de l’Eroski. Eleuterio havia comprat el dècim feia només quatre dies, però en el moment de la compra li va exigir a l’administradora que li vengués La grossa. “Li vaig dir: si no toca m'haurà enganyat!”, explicava emocionat.
A mesura que avançava el matí, han anat arribant més guardonats. Francisco, Raúl i David, propietaris del Frankfurt Bebe Mas de la Gripia, al carrer Borges Blanques, saltaven d’alegria davant dels mitjans amb la fotocòpia dels quatre dècims premiats.
Tot seguit, han arribat les particulars reines d'Orient de Terrassa, les propietàries de l’administració 23. Julia i Piedad Antequera han estat les primeres en obrir les ampolles de cava i ruixar a tothom plenament emocionades.
Després de set anys al davant de l’administració, aquest és el primer que els toca un premi tan gros i, tot i que no van comprar cap número, estaven molt contentes ja que “es un barri que ho necessita”, explicava Julia, a dues setmanes de donar a llum un nen. “Tothom em demanava que passés el seu número per la meva panxa, a veure si li donava sort”, comentava.
Precisament, una superstició és la que ha guardonat a Joan Ruíz, veí de Ca n’Anglada i client habitual de l’administració. Joan va escollir aquest número perquè la suma de les xifres donava 21 i, justament, tenia 21 números comprats aquest any. “Es una mania de tota la vida”, comentava.
La major sorpresa ha estat, però, la de Félix, el marit de Remedios Pérez, la qual va comprar el dècim dimecres passat i va decidir amagar-lo per donar-li una sorpresa al seu marit si tocava. Aquest migdia, quan ha sortit el premi a la televisió, ha agafat el dècim i li ha ensenyat, encara que li ha costat molt de creure. “Ens feia molta falta” comentava Remedios amb llàgrimes d’alegria.
D'històries n'hi ha per a tots els gustos. Juan López, de 59 anys, un treballador de la construcció ha guanyat un milió d'euros perquè va comprar cinc dècims. Com molts d'altres afortunats, va dir que es vol comprar una casa i un pis. A més, anirà a la feina aquest dimecres disposat a negociar una prejubilació. En d'altres casos, més d'un, s'ha afirmat que amb els diners ja no cal anar a treballar.
Una petita part del premi ha marxat cap a una tenda de Badalona, on el seu propietari va repartir loteria de l'administració de Terrassa entre els seus clients més fidels.
El restaurant La Bona Teca ha estat un altre dels llocs beneficiats amb el sorteig, i l'empresa Leyva de treball del metall, que es trobava en una situació econòmica molt complicada i que no rebia crèdits dels bancs. El seu responsable, Adolfo, portava tres dècims. Es diners els destinarà a reflotar l'empresa. Els treballadors també tenien butlletes.
Germanor per un dia amb Sabadell
I enmig de l'alegria, els terrassencs han permès la intrusió d'un sabadellenc, malgrat la rivalitat història entre les dues ciutats vallesanes. El convidat ha estat David, de 23 anys, també tocat per la fortuna de La Bona Sort, que li ha portat 200.000 euros per Reis.
"Quan he vist que aquell número era el meu he rigut, cridat i plorat. Ha estat una alegria immensa que mai podré oblidar" assegurava l'afortunat. La primera reacció ha estat parlar amb la seva mare jan que "els meus pares seran els principals beneficiats de la meva sort" declarava. "Eixugar deutes, estalviar i algun capritx serà el destí d'una bona part dels diners" reconeixia.
David és comercial d'una botiga de mobles de Terrassa. Veí de Can Rull de Sabadell, un dels barris afortunats en el sorteig de la grossa de Nadal, lamentava que "en aquella ocasió no vaig tenir sort, i pocs dies després vaig decidir comprar tres dècims aquí a Terrassa. El número premiat no era el que m'agradava més, però al final ha acabat sent el millor número de la meva vida".
Reconeixia que "el meu sou és baix i aquests diners em serviran per donar una empenta a la meva vida i superar aquests anys de crisi".
