Quart Cinturó, acord impossible

Més de cinc anys després d’accedir al govern de la Generalitat, el Quart Cinturó continua sent la pedra a la sabata que més dubtes genera en la cohesió del tripartit. Ja fa més d’un any que el conseller Nadal intenta consensuar el text del Pacte Nacional d’Infraestructures amb els socis de govern, però no se n’acaba de sortir.
Malgrat que en el consell de govern d’ahir Nadal va informar d’un principi d’acord entre els tres partits i els cinc departaments que l’han de firmar, la signatura final només tindrà lloc si el Quart Cinturó té un traçat definitiu i compleix les característiques que tant ICV com, sobretot, ERC exigeixen.

De fet, fonts d’Esquerra van negar que existís un acord. “Hem fet dues propostes i, de moment, no n’han acceptat cap de les dues”, assenyalava un dels negociadors republicans. El problema és que sobre la taula hi ha diferències de traçat i també de característiques de la via, cosa que fa molt complex l’equilibri entre els tres partits.

El dibuix del nou vial està més o menys pactat entre Terrassa i Sabadell. On comencen de veritat els problemes és a partir de la capital del Vallès Occidental. L’arribada fins a Granollers és complicada. D’entrada els tres partits de govern estan d’acord a rebutjar la proposta del ministeri de Foment, que dibuixa una ruta per damunt de Caldes de Montbui. Nadal va explicar que ja té una o dues propostes al cap –que guarda amb pany i forrellat–, que presentarà immediatament després que la del ministeri.

L’elecció del traçat és crítica a l’hora de determinar les capacitats de la via. Si s’acosta massa als nuclis urbans i als polígons industrials, l’espai és molt just i restringeix molt els usos de la via. Aquesta solució tampoc agrada gaire als tècnics i a la majoria d’agents econòmics i socials, que consideren que en un futur la via ha de tenir possibilitats de créixer.

Espais naturals i urbans
Si, en canvi, el traçat discorre més allunyat de les poblacions, com és el cas del tram entre Terrassa i Abrera, envaeix espais naturals, cosa que ni ICV ni ERC estan disposats a tolerar. Iniciativa, per exemple, proposa que la via s’acosti al màxim possible a Palau-solità i Plegamans, però aquesta opció no és gens clara perquè en resultaria afectat el municipi de Lliçà d’Amunt, on Esquerra és la principal força política.

I tot plegat encara es complica més quan s’entra en la discussió del nombre de carrils que ha de tenir la via. Hi ha qui defensa des d’una carretera amb rotondes a un sol nivell i amb carrils estrets fins als defensors que hi hagi trams amb tres carrils per banda i vorals, perquè la circulació de camions de gran tonatge es pugui fer amb seguretat. Per tot plegat es fa difícil que l’elecció final del conseller Nadal comporti unanimitat al govern. Però, independentment de què digui el Pacte d’Infraestructures, Nadal tirarà endavant la seva proposta agradi o no als socis.