"No entenc per què Vic ha actuat unilateralment"

Tota la determinació que va faltar la setmana passada ha sortit aquest dimarts. El govern de la Generalitat creu que l'Ajuntament de Vic ha d'aplicar les recomanacions sobre empadronament de la Taula de Ciutadania i Immigració, signades a l'octubre després d'una reunió en què va participar el regidor d'Afers Socials de la ciutat.

"No entenc per què de forma unilateral només Vic, quan hi ha altres ajuntaments amb problemàtiques semblants, converteix en una mena de repte públic allò que no calia si simplement ja hi havia les recomanacions que impliquen els ajuntaments", ha plantejat Joaquim Nadal, que aquest dimarts actuava com a portaveu del govern català després de la reunió setmanal de l'executiu.

La idea ha estat repetida per Nadal diverses vegades en la roda de premsa posterior al consell de govern, retransmesa en directe per televisió des del Palau de la Generalitat. Ja abans del torn de preguntes, el conseller ha anunciat que aquest dimarts el govern "ha pres coneixement" del document de la Taula de Ciutadania, impulsada pel departament d'Acció Social i Ciutadania. La consellera, Carme Capdevila, ha portat el text avui a la reunió les recomanacions, basades en diverses lleis que hi són esmentades explícitament i que obligarien tots els Ajuntaments a empadronar els immigrants encara que no tinguin targeta de residència.

Després que la setmana passada els consellers Mar Serna i Joan Manuel Tresserras, actuant com a portaveus del govern aquell dia, evitessin pronunciar-se sobre el cas amb frases vagues, Nadal ha llançat el seu missatge de forma clara avui. Si no ho havien fet abans, ha dit, era perquè el govern no tenia "coneixement directe" del text de les recomanacions, ja que no ha estat fins avui que Capdevila l'ha aportat.

No és cap retret
Segons Nadal, la seva insistència en la idea que no entén per què Vic actua com actua –els periodistes li han preguntat per què creu que això és així i ha assegurat que no en té ni idea–, "no és cap retret a l'Ajuntament de Vic", del qual ha recordat que encara no ha aplicat la seva proposta. "Si cal algun aclariment més respecte quina és la documentació que s'ha de demanar als estrangers per inscriure'ls ja ho aclarirà qui en té competència [el ministeri de l'Interior], però la llei és prou clara", ha sentenciat.

Salt i Tortosa, com Torrejón?
Els periodistes assistents a la roda de premsa també han interrogat Nadal sobre la posició de municipis com Salt, governat per la socialista Iolanda Pineda, i Tortosa, que posen com a condició per empadronar-se que al passaport no hi hagi el visat de turista i que al pis en qüestió no hi hagi un amuntegament insalubre. Són les mateixes mesures que s'apliquen a Torrejón de Ardoz, governat pel PP, on hi ha la condició afegida que l'Ajuntament es vanta, en la revista municipal, que les noves normes d'empadronament han permès reduir el nombre d'estrangers registrats a la ciutat en l'últim any. Des que ha esclatat l'afer de Vic, les queixes dels regidors del PSOE i IU al municipi madrileny han començat a tenir el ressò que no tenien fa un any, i finalment el Defensor del Poble, institució dirigida pel socialista Enrique Múgica, ha obert una queixa d'ofici i ha manifestat, en declaracions a la Cadena Ser, que el que fa l'alcalde de Torrejón és "il·legal".

Amb un plantejament semblant traslladat a Salt i Tortosa, Nadal ha evitat entrar en "casuístiques", però ha assegurat que "en termes generals el govern està convençut que no hi ha cap lloc a Catalunya on no es compleixi l'estricta obligació d'empadronar les persones immigrades".

De fet, el límit d'habitants per habitatge –que no s'aplica només als immigrants encara que de facto sigui aquest col·lectiu l'afectat per la norma– també és una obligació per als ajuntaments. I no empadronar algú que té el visat de turista al passaport encaixa amb la llei: es considera que aquella persona no viu al municipi, sinó que hi està de pas, almenys sobre el paper.

És quan caduca el visat i aquella persona continua al territori que es considera que s'hi queda a viure, encara que segons la llei d'estrangeria sigui de manera il·legal. Aleshores és quan s'ha d'aplicar la llei les bases del règim local, que obliga a registrar al padró tothom que visqui al municipi inclosos els estrangers no comunitaris sense permís de residència –els sensepapers–, que estaran obligats a repetir el tràmit d'empadronament cada dos anys per tenir accés als serveis bàsics.