L'altra rambla

Deu anys després de la seva obertura, la rambla del Raval afronta el seu futur amb un interrogant a cada cantonada. Guanyat a l'antic barri xinès a còpia d'expropiacions i dissenyat per convertir-se en un nou símbol de la Barcelona postmoderna, l'espai sobreviu als embats d'una crisi que li va tallar les ales buscant fórmules per allunyar-se d'una marginalitat que no li resulta estranya. Al Raval del segle XXI i a la seva rambla hi ha sorolls, brutícia i problemes d'inseguretat. Segurament, no tants com als anys vint, als quaranta o als seixanta del segle passat, quan els problemes de convivència o del que fos s'hi dirimien a punyalades i quan al barri no hi havien arribat els pakistanesos, ni els indis, ni els marroquins i ni els altres ciutadans dels món als quals ara alguns volen assenyalar com la font de tots els problemes. Al Raval d'ara hi ha tot això i també hi ha integració, mestissatge i solidaritat. I, sobretot, hi ha molta feina per part de les administracions, que tenen l'obligació de trobar solucions per trencar les barreres encara existents entre la Barcelona moderna que sedueix i que enamora i l'altra, que de tan fosca i desconeguda acaba fent por.