A punt per salvar vides

Els espais públics són els llocs on es produeixen la majoria d'atacs de cor sobtats. Amb una actuació ràpida i eficaç es pot salvar la vida de la persona afectada. Però sovint no es tenen ni els coneixements ni els aparells necessaris per poder donar un cop de mà bàsic i essencial. Per aquest motiu les empreses, institucions, entitats i equipaments públics van incorporant a les seves instal·lacions els anomenats desfibril·ladors i han format personal per poder-los utilitzar correctament. Un d'aquests indrets és l'aeroport de Barcelona, que ha instal·lat 46 columnes de rescat cardíac i ha preparat més de 200 empleats.

“Per l'aeroport de Barcelona passen cada dia una mitjana de 95.000 persones, a part de tots els treballadors que tenim, amb la qual cosa l'índex de probabilitats que hi hagi algú que pateixi un atac de cor és molt elevat”, explica el cap de planificació i operacions de l'aeroport del Prat, Manuel González. Tot i que no es disposa d'una estadística concreta, “les aturades cardíaques són episodis molt comuns que han d'atendre els nostres metges”. Per aquest motiu Aena va tenir molt clar que havia d'instal·lar desfibril·ladors als aeroports “perquè per poder salvar la vida a una persona que pateix una arítmia és bàsic poder-la atendre en els primers cinc minuts després de la crisi”, explica González. De moment ja en tenen els de Barajas, Palma de Mallorca i Barcelona, i en els propers mesos n'instal·larà a tota la seva xarxa aeroportuària.

En el cas de l'aeroport del Prat hi ha 29 columnes de rescat cardíac repartides per la T1, 16 a la T2 i una a la terminal d'aviació corporativa. Cada punt està separat uns 250 metres de l'altre “per tal que el temps entre anar a la columna, recollir l'equip i atendre el malalt sigui el menor possible”, diu González. De la gestió i el manteniment se n'encarrega l'empresa Telefónica Telecomunicaciones Públicas (TTP), que s'ha adjudicat el servei, mitjançant un concurs públic, per un import de 121.000 euros anuals.

Cada columna té una unitat de desfibril·lació semiautomàtica que pot ser utilitzada per personal no sanitari. Quan s'ha de menester l'aparell “es pot treure mitjançant una targeta que tenen les persones que han estat formades o bé es pot obrir de forma manual”, indica el director a Catalunya de TTP, Enric Moreno. Tant si es fa d'una manera com de l'altra, sempre s'activa l'aparell i de seguida fa dues trucades, una al Centre de Gestió Aeroportuària, que és rebuda en un telèfon dedicat exclusivament a atendre emergències sanitàries, i l'altra a la mateixa telefònica. Com que les columnes “estan monitoritzades, se'n sap la ubicació exacta i s'activen de seguida els protocols”. En concret s'alerta un dels dos serveis de metges de l'aeroport, en funció de si l'emergència s'ha produït a la T1 o a la T2; s'avisa el servei de seguretat monitoritzada perquè segueixi l'actuació a través d'un circuit tancat de televisió i es demana a un agent dels serveis aeroportuaris que vagi al lloc de la incidència per si s'ha de donar un cop de mà. Mentrestant, la persona que ha activat l'alarma comença a atendre el malalt utilitzant el desfibril·lador, un aparell “que et va guiant en el que has de fer mitjançant instruccions de veu i et diu si pots fer o no la descàrrega”, indica González.

Tot i que l'ús del desfibril·lador és senzill, en els darrers mesos s'ha format més de 200 empleats de l'aeroport, més de la meitat dels quals d'Aena, i altres dels cossos de seguretat, de la vigilància privada i de diferents empreses que treballen en aquesta instal·lació. En concret, se'ls ha donat nocions teòriques i pràctiques en reanimació cardiopulmonar i en la utilització dels aparells.

Abans d'acabar l'any també tindran desfibril·ladors els aeroports de Reus, amb 3 columnes, i el de Girona-Costa Brava, amb 5. Els gestionarà també Telefònica, que recentment s'ha adjudicat aquest servei en els aeroports més petits de la xarxa d'Aena. “Tant de bo que no s'hagin d'utilitzar mai, però si s'han de fer servir, segur que salvaran vides”, conclou Moreno.