Un passeig per la Sinera d'Espriu

Malgrat no haver nascut a Arenys de Mar, Salvador Espriu s'hi sentia molt lligat sentimentalment. Aquí van néixer els seus avantpassats i és on, d'infant i de jove, solia passar les vacances. La fascinació per aquesta vila marinera va portar-lo a fer-ne un dels seus grans mites literaris, Sinera –Arenys al revés–, símbol del paradís perdut, del món feliç destrossat per la mort i per la lluita.

El Centre de Documentació i Estudis Salvador Espriu proposa un itinerari molt interessant pels indrets d'Arenys de Mar que més van inspirar el poeta. L'autor és l'estudiós Agustí Espriu i situa el punt de partida a l'ajuntament. En fem cinc cèntims, d'aquest passeig per Sinera.

Pugem la Riera per la vorera de la dreta. Al número 14 hi ha la casa on vivia Maria Castelló, tia i padrina d'Espriu, un personatge clau del mite sinerenc. A la cambra d'aquesta tia hi havia els gravats francesos que van inspirar Primera història d'Esther. Riera amunt, el primer carrer a mà dreta és el carrer de la Perera –avui dia anomenat del Bisbe Català– i un dels indrets més espriuans de la vila. El turó que es veu al fons és el Mal Temps, escenari del jocs d'infantesa de l'escriptor i referent cabdal de la seva geografia poètica.

Al número 27 hi ha la seva casa, residència de vacances de la família Espriu. Està molt lligada a moments de felicitat de l'autor, però també a la mort de familiars propers i a la destrucció, ja que va ser saquejada durant la Guerra Civil. El pati, situat al darrere, ha esdevingut el jardí dels cinc arbres, un racó de refugi, meditació i pau.

El trajecte continua per la residència dels amics, alguns dels quals estan ben presents en la seva obra. En aquest mateix carrer hi trobem can Rogés (núm. 25) –on vivia el ferrer de tall Quimet Rogés–, can Nineta (núm. 23) –residència de la família Borrell, que tenien un dels cellers de vi més importants de la població–, can Draper (núm. 16) o can Palomer (número 14) –casa del popular mossèn Josep Palomer, escriptor i historiador, assistent assidu a les tertúlies de ca l'Espriu.

Agafant el carrer que surt de davant de can Palomer, ens enfilem al barri d'Escaravar, un dels nuclis primitius d'Arenys, de carrers estrets i tortuosos i que Espriu cita com a punt destacat de Sinera. En el carrer del Turó hi podrem veure la paret del darrere de la casa del poeta i la vegetació del jardí dels cinc arbres.

Si ens deixem dur pel carrer del Turó, tornarem a la Riera, eix urbanístic i de la vida de la població que, fins que no fou canalitzada subterràniament l'any 1997, suportava furioses rierades en èpoques de pluges intenses. Espriu canta la Riera, tant en els moments alegres de festes, fires i processons com en els tràgics, protagonitzats per les riuades.

L'entorn de l'església ens fa venir al cap narracions com ara aquella de “Tereseta-que-baixava-les-escales". Són els esglaons que hi ha entre la Riera i la plaça de l'Església. De l'església, d'estil renaixentista amb volta gòtica, Espriu en destaca el campanar, la talaia des d'on el crida la mort, i el retaule major, construït pel vigatà Pau Costa de 1706 a 1711.

El carrer que comença vorejant els murs del temple és el carrer de l'església i, com la majoria de carrers de la vila, està parcel·lat en cóssos de cinc metres de façana. Destaquen can Baralt –casa del fundador de l'escola de nàutica i actualment Museu Mollfulleda de Mineralogia–, el Museu F. Marès de la Punta, antic hospital que avui dia conté algunes de les millors col·leccions de puntes d'Europa.

Carrers importants de Sinera també han estat el de la Torre –que encara conserva l'aspecte que tenien els carrers d'Arenys als temps de la infantesa d'Espriu–, el carrer d'Escaravar, font d'inspiració de la novel·la Laia, o el carrer d'Antoni Torrent, antic Tossol, que a Primera història d'Esther és un centre emblemàtic de la població.

Després s'enfila pel camí del cementiri. Avançant pel passeig de xiprers, se'ns ofereix una àmplia panoràmica damunt de la població i del port. El turó arrodonit que tenim al davant és el Mal Temps que, juntament amb el turó de la Pietat o del cementiri, flanquegen el poble i són per a espriu “els límits estrictes de Sinera".

Abans d'arribar-nos fins al nínxol que serva la despulla d'Espriu, anem més enllà de la façana del cementiri, en direcció a Barcelona i posem-nos d'esquena al mar. Podrem veure, cap a la muntanya, tres pujols enllaçats en una línia sinuosa. Són els turos de Montalt. A mà esquerra, la torre dels Encantats, fortificació dels s. XIII i torre de guaita contra els pirates.

L'itinerari culmina, finalment, en una contemplació dels paisatges d'Arenys de Mar, i dels afores, lligats a la seva obra. Al Remei, a tres quarts d'hora a peu (també s'hi pot accedir en cotxe) hi ha una de les vistes més esplendoroses dels entorns d'Arenys i del mar. Es tracta d'una ermita situada al cim d'un pujol de l'interior, antic centre de devoció dels pobles de la rodalia.