RAUL BLACK I KARLUS
CAMPIONS ESTATALS DE MÀGIA 2010
“És bona època per a la màgia”
Raul Black (Raül Faig), de Besalú, ha guanyat en aquesta modalitat
És en aquesta categoria que s'ha imposat Karlus (Carles Soler), de Llers
Com s'arriba a ser mag?
[R.F.] Tot ve de quan ets jove i notes que el tema t'interessa, sents curiositat i vas aprenent de mica en mica; en el meu cas, a través de l'Acadèmia Màgica de Girona. Després, ja vas anant a congressos estatals, on fan actuacions, conferències, etc.
[C.S.] A més del que diu en Raül, crec que la formació depèn molt de si ets més o menys creatiu. Et pots limitar a fer un simple espectacle de màgia o esforçar-te per fer un espectacle capaç de guanyar concursos i rebre un reconeixement.
Han passat a la història els muntatges seriosos i austers de la vareta màgica?
[C.S.] Encara existeixen, però les tendències són unes altres. No obstant això, el sector més purista continua volent això.
Què ha de tenir un espectacle per guanyar uns premis com els que han aconseguit vostès?
[R.F.] En l'especialitat de gran il·lusions es valora, és clar, que el truc sigui de qualitat però, a més, que el format sigui molt atractiu, fins al punt que el 65 % de la valoració correspon a la posada en escena. En el meu, per exemple, a més del mag, hi participen tres noies i un regidor.
[C.S.] En la meva modalitat, com el seu nom indica, es tracta de fer màgia i fer gràcia alhora. Això ho pots aconseguir a l'estil del màgic Andreu (xerrant i fent acudits) o, com en el meu cas, combinant els gags amb l'espectacle de màgia pròpiament dit.
És un bon moment per als espectacles de màgia? Es treballa?
[R.F.] Es va treballant, crec que estem passant una bona època.
[C.S.] Ara mateix s'organitzen cada any uns setanta festivals arreu de l'Estat espanyol. Per tant...
A més de ser mags, vostès tenen un altre ofici. No s'acaben de decidir a fer el cop de cap i dedicar-se exclusivament a la màgia?
[R.F.] És un pas difícil. Jo estic casat, tenim dos nens, una hipoteca... [Riu.]
[C.S.] Home, de la màgia en pots viure. El que passa és que fa cosa deixar l'altra feina. I més en els temps que corren. Sortosament, tant l'un com l'altre tenim feines que ens permeten compaginar les dues activitats.
M'imagino que cal assajar molt.
[R.F.] Uf, i tant. El meu espectacle dura deu minuts i vaig estar dos anys preparant-lo. I els últims tres mesos he hagut de dedicar-hi dues o tres hores diàries. Pensa que al marge del truc hi ha la coreografia, el vestuari, l'escenografia...
[C.S.] No pares mai, sempre mires d'anar perfeccionant el gag. El meu espectacle està evolucionant.
Expliquin la part més impactant dels xous premiats.
[C.S.] Hi ha un moment que m'entrebanco, amb el cap forado un quadre i quan em trec el quadre també se'n va el cap. És a dir, el cap se separa del cos.
M'explicarà com ho fa?
[C.S.] Sí: ho faig molt bé. [Riu.]
I del seu, Raül?
[R.F.] El millor és quan jo estic dins d'una caixa, obren un llençol davant meu, el llençol surt volant per darrere la sala i al final aparec rere el llençol a l'altre extrem del teatre.
Ja sé que serà perdre el temps, però li ho he de preguntar: com ho fa?
[R.F.] Com en Carles, jo també ho faig molt bé. [Riu.]