Modernisme entre vinyes

Cada últim dissabte de mes Sant Sadurní d'Anoia proposa un itinerari que ens permet descobrir tota la força ornamental del modernisme. Edificis urbans, masies, habitatges, cellers... el modernisme també va deixar les seves petjades entre les vinyes. Els grans terratinents i propietaris de cellers van voler deixar testimonis de la bonança del segle XVIII –promoguda per l'activitat vitivinícola després de la crisi de la fil·loxera– i van trobar en aquest corrent estètic i artístic la via d'expressió del seu dinamisme i del seu progrés. De la Barcelona en expansió van arribar arquitectes renovadors, com ara Puig i Cadafalch o Miquel Madurell, per ornamentar masies, cases pairals i cellers.

El recorregut, impulsat des de l'Oficina de Turisme, ens endinsa pels principals carrers del centre urbà de Sant Sadurní d'Anoia, partint de la plaça de l'Ajuntament i passant pel carrer Raval, Josep Rovira, Sant Antoni, Diputació i eventualment la plaça Homenatge a la Vellesa. En aquest recorregut es poden observar diferents tipus d'arquitectura, des d'habitatges particulars fins a construccions industrials, passant per edificis públics i de caràcter cívic.

A continuació, val la pena desplaçar-se a un quilòmetre del centre per visitar les Caves Codorniu –catalogades com a Monument Historicoartístic Nacional i considerades una de les joies del modernisme català– i les caves Freixenet.

L'empremta modernista és present en una tretzena d'edificis del municipi. El primer, la Casa de la Vila, amb la façana de cinc cossos, molt neta de línies, amb balconada amb balustres i una mínima decoració d'esgrafiats amb motius florals i cortinatges. Al nucli antic destaquen també les Escoles Noves, Ca la Maria Sàbat o l'Ateneu Agrícola, totes obra de Miquel Madurell i Rius, l'arquitecte modernista amb una actuació més destacada a Sant Sadurní, si exceptuem Josep Puig i Cadafalch.

El modernisme a Sant Sadurní arriba amb retard i barrejat amb tendències eclèctiques i neomedievalitzants vinculades al tarannà propi dels centres culturals provincians, però en aquest panorama cal destacar l'excepcional figura de Puig i Cadafalch, amb les seves importants realitzacions per a la família Raventós. La intervenció de Puig i Cadafalch a la localitat de l'Alt Penedès està relacionada amb l'arquitectura industrial i té un nom propi: les Caves Codorniu.

L'aparició de l'arquitectura industrial introdueix el treball amb nous materials, com ara el maó vist, les bigues i jàsseres de ferro, i unes estructures totalment innovadores que organitzen l'espai sota criteris de funcionalitat. El conjunt de les Caves Codorniu (1906) és l'exemple més remarcable d'aquest tipus d'arquitectura a Sant Sadurní. Es tracta d'un conjunt d'edificacions entre les quals destaquen la Sala d'Expedicions, ara sala de recepció, el Celler Gran, el Porxo de les Premses –on es troba el museu– i la casa pairal. Tot el conjunt és un catàleg de solucions diverses del modernisme més experimental, des de les naus cobertes amb arcs torals de mig punt i les voltes de maó pla del Porxo de les Premses fins als arcs parabòlics, les llunetes, els finestrals de vidre i la vidriera plomada a la façana de la sala de recepció, rematada amb pinacles ornamentals. L'itinerari inclou el trasllat en autocar a les caves, visita i degustació.

A més, el Patronat de Turisme de Sant Sadurní proposa altres edificis modernistes per arrodonir la sortida matinal: Ca la Maria Rigol, la Casa Lluís Mestres, els magatzems Santacana Roig, Cal Solà, la Casa Formosa Ragué, Cal Calixtus, Cal Barber, Ca la Remei i Caves Freixenet, construïdes l'any 1927. Aquest celler és una altra obra del modernisme del Penedès i símbol de l'eterna rivalitat de les dues famílies catalanes que monopolitzen el negoci del cava, els Freixenet i els Raventós.

Obra de l'arquitecte Josep Ros i Ros, la façana de les Caves Freixenet està sobrecarregada amb elements de ceràmica vidrada de colors, tot inspirant-se en les vinyes.

La ruta modernista per Sant Sadurní d'Anoia, que es farà en grups de no més de 25 persones, mostra al visitant tot un seguit d'edificis vistosos, sobretot per la seva ornamentació. Destaquen els poms de flors i fulles en alt relleu a les façanes, les línies corbes i sinuoses als coronaments motllurats, l'extens ús de la ceràmica i el ferro forjat en els exteriors, els mobles de marqueteria i els mosaics classicistes d'alguns interiors.