Els búnquers de la memòria
Una ruta pels espais que van ser testimonis de la guerra al Pallars Sobirà
L'ovella de la raça xisqueta, autòctona de Catalunya i distribuïda principalment per les comarques del Pirineu i prepirineu lleidatà, és d'uns anys ençà la gran protagonista de la Fira de Tardor de Sort, que se celebra tradicionalment el primer cap de setmana de novembre. La mostra és una ocasió única per conèixer de prop aquesta varietat ovina, d'una gran puresa gràcies al seu aïllament geogràfic, però també una excusa perfecta per acostar-se al Pallars Sobirà amb una mirada que vagi més enllà del paisatge i la tradició ramadera: la mirada de la memòria. No pas una memòria llunyana, sinó la memòria de la nostra història més recent, la de la lluita per les llibertats democràtiques que el nostre país va viure en el període que va des de la Segona República fins a la postguerra. Búnquers, línies de defensa, presons i camins d'exili són algunes de les empremtes tangibles i intangibles que aquells conflictes van deixar al Pallars Sobirà i que avui estan integrades dins la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya, impulsada pel Memorial Democràtic de la Generalitat.
Refugiats empresonats
El centre de referència d'aquesta Xarxa al Pirineu es troba precisament a Sort, a la Presó Museu Camí de la Llibertat, una original capella gòtica de petites dimensions on durant la Segona Guerra Mundial s'hi van empresonar prop de 3.000 evadits que havien creuat a peu els Pirineus fugint del nazisme i d'una Europa en guerra. Eren refugiats de diferents procedències: francesos que volien unir-se a l'exèrcit aliat al nord d'Àfrica, jueus que fugien de la barbàrie nazi, aviadors aliats que volien reincorporar-se als combats des d'Anglaterra, un cop travessada la península Ibèrica... En un primer moment, les autoritats franquistes entregaven els fugitius als nazis, però a mesura que la guerra es va anar decantant a favor dels aliats, van anar adoptant una política més permissiva, autoritzant la seva sortida del país. El museu instal·lat a l'antiga presó dóna a conèixer aquest episodi a través d'una exposició permanent i un audiovisual.
Línia de defensa dels Pirineus
No gaire lluny de Sort, a Ribera de Cardós, hi trobem el Punt d'Informació de la Guerra Civil i la postguerra a la vall de Cardós. S'hi explica l'arribada de l'exèrcit franquista a la vall, l'abril de 1938, i l'inici de la repressió indiscriminada que va provocar l'exili de molts dels seus habitants cap a la regió de l'Arièja, a França. També hi trobarem informació sobre la costosa línia de defensa dels Pirineus (formada per 10.000 búnquers) que el govern de Franco va planificar cap al final de la Guerra Civil per evitar una possible invasió alemanya, primer, i aliada, després.
A la vall de Cardós hi ha una mostra destacada d'aquella línia fortificada. Des del Punt d'Informació de la Ribera, per exemple, surt un recorregut senyalitzat mitjançant el qual es poden visitar tres búnquers i els barracons que acollien els soldats. Tots aquests elements formaven part del centre de resistència número 74, iniciat l'any 1948 amb l'objectiu de dificultar una hipotètica invasió des de França. El projecte inicial preveia la construcció de 39 assentaments, dels quals només se'n van fer 6. Les obres es van aturar als anys cinquanta i cap dels búnquers construïts es va arribar a utilitzar mai, si bé l'exèrcit va revisar periòdicament l'estat de les construccions fins als anys vuitanta. No cal dir que l'itinerari té, a més d'un important valor patrimonial, un gran valor paisatgístic.
Un altre dels exemples de la línia de defensa que Franco va manar construir per impermeabilitzar la frontera en acabar la Guerra Civil el trobem a la Guingueta d'Àneu. En aquest cas, l'itinerari consisteix en una passejada per la riba del pantà de la Torrassa, on es poden veure quatre búnquers pertanyents al centre de resistència número 76. Si es vol fer una visita guiada d'aquest itinerari cal contactar amb l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu (tel. 973 626 436 o www.ecomuseu.com).
El front pallarès
El nostre recorregut pels vestigis bèl·lics de la comarca el podem continuar al tossal de Sant Joan de Vilamur, al municipi de Soriguera. En aquest cas es tracta de búnquers, trinxeres i pous de tirador de les posicions franquistes destacades al front del Pallars durant la Guerra Civil. A través d'aquest complex defensiu s'explica la duresa del front pallarès a partir de l'abril de 1938. En pocs dies, l'exèrcit franquista va ocupar els pobles de la ribera dreta de la Noguera Pallaresa i es va atrinxerar als cims més estratègics, com el tossal de Sant Joan de Vilamur.
Per acabar, visitarem Tírvia, un municipi especialment afectat pels bombardejos. El 90% dels edificis van quedar malmesos i, acabada la guerra, el poble va ser adoptat pel Caudillo i l'Estat va assumir-ne la reconstrucció mitjançant la direcció general de Regiones Devastadas. Avui, un itinerari senyalitzat pel nucli urbà dóna a conèixer les conseqüències socials i econòmiques de la destrucció i els canvis urbanístics soferts a partir de la reconstrucció.
FITXA DE LA RUTA
WEBS D'INTERÈS
El Camí de la Llibertat
Durant la Segona Guerra Mundial milers de persones van fugir de l'Europa ocupada pels nazis a través de passos de muntanya com el que uneix el municipi de l'Alt Àneu amb França a través del port de la Pala de Clavera. La ruta, que s'inicia a Seix (departament de l'Arièja) i acaba a Alòs d'Isil, està perfectament senyalitzada i anualment s'hi fa una travessa per commemorar l'epopeia dels centenars d'evadits que hi van passar entre els anys 1939 i 1944.
