La preservació de la Devesa de Girona podria comportar canvis en les Fires i el mercat
Un estudi revela que els plàtans del passeig de la Devesa i els més pròxims al Palau de Fires són els més malmesos
El responsable de Medi Natural, Ponç Feliu, considera que les futures accions que recollirà el pla d'usos de la Devesa s'han de basar en l'informe sobre l'estat de la Devesa que s'ha executat en els últims mesos. «La Devesa és viva i s'hi ha d'intervenir; si no podria morir», adverteix Feliu. Per aquest motiu el regidor considera imprescindible posar sobre la taula un canvi de la distribució de les atraccions de Fires i el mercat. En tots dos casos caldrà a partir d'ara iniciar un debat que acabarà de resoldre la qüestió, però Feliu veu una possibilitat d'estendre les atraccions de Fires al passeig de la Devesa per deixar lliures les zones més properes a les Botxes, on millor estan els arbres. Això mateix passa amb el mercat, que es podria optar per fer-lo en una part del vial actual i a la zona del pícnic o del camp de futbol, i mantenir-lo durant tot l'any al mateix lloc.
L'estudi determina que els plàtans tenen una gran «adaptabilitat» a tots els canvis que s'han anat produint, però Feliu assenyala que «un canvi ara pot suposar un perill d'aquí a molts anys». També es fan números per veure si la fira es pot circumscriure al sector del Camp de Mart, per evitar l'ocupació de vials amb arbres.
Franges laterals de tres metres
L'estudi, fet per l'empresa Moix, determina la gran compactació de la terra, i estableix la conveniència de deixar una franja de tres metres al voltant dels arbres per evitar-hi les agressions externes de tot tipus. Això suposarà a la pràctica que als vials més amples es col·loquin estaques o algun altre element que impedeixi el pas en aquest sector, i el vial central quedarà més estret que l'actual. Aquesta mesura permetrà intervenir en aquesta franja per millorar el reg dels arbres, així com oxigenar més la terra per facilitar l'entrada de nutrients al subsòl. L'objectiu és afavorir el que s'anomena un «voral verd» que permeti millorar la salut de molts dels arbres. L'estudi determina que els plàtans amb més bon estat de salut són a la part interior, on hi ha els parterres amb arbres, al sector on se situen les veles d'estiu. Per contra, els plàtans al passeig de la Devesa, al passeig de la Sardana i al sector del palau firal i l'Auditori són els que tenen una vitalitat més baixa.
Un metre de runa
L'estudi es va complementar amb sis cales geològiques per conèixer de primera mà la composició del terreny de la Devesa. Una de les sorpreses va ser comprovar que en algun punts del passeig de la Sardana hi ha prop d'un metre de fondària de runa, provinent d'abocaments incontrolats dels anys 50 i 60 del segle XX. Les prospeccions han permès comprovar que en molts punts la primera capa del sòl és massa compactada, un fet que dificulta la filtració de l'aigua i, en conseqüència, és un problema per al reg d'algun dels arbres. No en va, l'informe, en què ha col·laborat Josep Sala, un dels especialistes en plàtans, ha detectat que alguns arbres arriben a tenir arrels de fins a 2,40 metres de profunditat per garantir la captació d'aliment. Pel que fa al reg, s'aconsella incrementar el nombre de 18 boques actuals i millorar amb els vorals verds la distribució més homogènia i constant de l'aigua, que es treu en bona part del renovat pou Montserrat, situat a prop de la riba del Ter.
Treure'n i replantar-ne
D'acord amb l'anàlisi de l'estudi realitzat, Feliu considera que si cal retirar arbres d'algun punt per esponjar els plàtans o replantar-ne en altres llocs s'haurà de fer. La radiografia de l'estudi és la millor fotografia de la Devesa de les últimes dècades, i Ponç Feliu adverteix que «la Devesa s'ha de veure en conjunt, i per això, si cal eliminar arbres en algun punt, pot ser bo perquè els altres creixin millor i pensant en el bé del conjunt com a massa forestal». S'hi han detectat alguns fongs i tèrmits xilòfags, però el control que s'hi fa comporta que no hi hagi plagues esteses als exemplars que facin perillar el futur de l'arbrat. Una altra recomanació és que se subsoli fins a 30 centímetre la terra per garantir-ne l'oxigenació. En tot el parc s'han comptabilitzat uns 2.550 plàtans monumentals, la majoria amb uns 150 anys d'història. L'experiència de deixar créixer la gespa en algun parterre ha estat bona, i es podrà fer en algun punt.
