Societat

l'entrevista

“Mestres i pares formem persones per a la vida”

Considera que el moment de començar el dia és vital. Per això, fa exercicis de kinesiologia amb els alumnes des que van començar a P3. Ara són a segon de primària i diu que aquesta pràctica que ja han automatitzat facilita una bona actitud per aprendre. Podria explicar què és la kinesiologia (ella en diu kine)?

És la ciència que estudia el moviment i la seva relació amb la funció del cervell. S'activen punts que s'usen en l'acupuntura amb l'objectiu d'estimular la lateralitat, la centralització i l'enfocament. A mesura que vas activant aquests punts i el flux sanguini, estimules el ritme vital i això col·loca els nens en la posició òptima davant l'aprenentatge.

Què li van dir els pares quan van saber que feia kine amb els nens?

La primera reunió de curs la vam començar fent els exercicis que feien els seus fills quan entraven a classe. Volia que es posessin al lloc dels nens, independentment de l'opinió que poguessin fer-se de mi. Els resultats no es veuen en tres dies, però al cap de tres anys, a P5, el sentiment general era de gratitud i il·lusió.

Quan els fan aquests exercicis?

Quan entrem a les 9 i a les 3 de la tarda; en alguns canvis de classe. A vegades, també quan entrem del pati o abans de marxar, en funció de l'estat emocional que hi ha a l'aula. És una inversió de cinc o deu minuts que determina la qualitat del treball posterior, perquè les capacitats que despertes o la gestió que fas del dia són diferents.

Què vol dir?

Els nens no necessiten el mateix a les 9 del matí –s'han d'activar– que a les 3 de la tarda –relaxar-se–. Per tant, estimulem punts diferents. Tenim 26 moviments per treballar en funció de les necessitats.

Creu que aquesta és la veritable educació física?

No. Però sí crec que no hi ha educació física completa sense llenguatge corporal.

Com ho va acollir l'escola quan va començar a practicar-la amb els alumnes?

La sort és que el projecte educatiu de l'escola Llebeig contempla l'educació emocional. No és necessari justificar tant les tècniques, i amb la kine ajudem a situar els nens en l'espai i el temps. Tenen un moment per centrar-se, prendre consciència del seu cos i, alhora, mentre es fan els exercicis, es poden observar bloquejos energètics i emocionals que poden dificultar les habilitats d'aprendre a aprendre. Es pot tenir informació de com està l'alumne per intervenir de forma més ajustada.

Creu que s'hauria d'incloure com a part del currículum dels centres?

Una de les competències bàsiques al currículum de primària és “aprendre a ser”. Els mestres juntament amb els pares formem persones per a la vida. Tant pares com mestres eduquem amb tot el nostre ser, però en som conscients realment? Hauríem de trencar amb els tabús que no ens permeten avançar en aquest sentit. L'objectiu és que els nens gaudeixin del viatge perquè puguin arribar allà on senten. Han de saber que només aconseguiran els seus somnis si se saben escoltar a nivell individual i de grup.

A qui li recomanaria incloure la kine?

La kine beneficia tothom, però sobretot els grups on hi ha poca cohesió o una tendència a la impulsivitat, casos d'hiperactivitat, dificultats a nivell cognitiu o on els bloquejos emocionals no deixen avançar els nens en el procés d'aprendre a aprendre. El cicle escolar ha de fer un canvi i l'educació conscient i emocional és una gran porta oberta perquè crea i desperta la capacitat més immensa: voler aprendre i gaudir del viatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.