El vi del Priorat, mirat de prop
La Fira del Vi de Falset arriba a la catorzena edició consolidada com una mostra de projecció de la DOQ Priorat i DO Montsant
-
Un visitant, a punt de fer un glop de vi en un estand de la fira. JOSÉ CARLOS LEÓN. -
El Castell del Vi.Tot i que s'inaugurarà oficialment a l'estiu, el certamen va servir perquè obrís portes provisionalment un centre d'interpretació i de coneixement del vi i de la comarca del Priorat, plena d'art i de noves tendències.ACN. -
Exposició sobre el vi.Dins del recinte del castell de Falset, s'ha habilitat una exposició on diferents cellers tant de la DO Montsant com de la DOQ Priorat mostren models de les seves ampolles i elements relacionats amb el món vinícola.J.C.LEÓN. -
Etiquetes intel·ligents.El celler Cingles Blaus, de Cornudella (DO Montsant), ha incorporat les noves tecnologies a la seva producció a través d'un codi diferent en cada ampolla. Es tracta de descarregar-se un programa del web www.cinglesblaus.com –és gratuït– al telèfon mòbil amb connexió a internet, i a l'executar-lo s'obre la càmera automàticament, fa la foto al codi, s'allibera el missatge encriptat i facilita l'enllaç directe amb la plana web on s'informa del vi concret.S.CASADO.
La capital del Priorat exerceix d'amfitrió d'una fira en què, cada vegada més, els visitants són conscients que, més que buidar copes a l'estómac i assentir amb el cap en senyal d'aprovació, la prioritat és ampliar els coneixements sobre el producte que dóna més fama a la comarca. «Al llarg dels anys s'ha realitzat un filtratge de visitants. Ara no venen a beure vi, sinó a conèixer-lo», va explicar el regidor encarregat de la mostra, Jordi Puxeu, que va recordar que, malgrat el període d'estancament econòmic, la fira d'enguany compta amb més cellers participants que en l'edició anterior. En total són 74 cellers de les dues denominacions d'origen, dels quals una quarantena disposen d'estand d'exposició. Quant a l'afluència, es calcula que, amb la bonança meteorològica, es podrien superar els 13.000 visitants de l'any 2008.
Al marge d'estar fortament condicionada per la crisi, l'obertura del Castell del Vi li ha atorgat un plus de qualitat, de sofisticació, i lògicament, la novetat que qualsevol fira necessita per no ancorar-se.
Per conèixer el Priorat
Es tracta d'un espai de tres plantes habilitat al mateix recinte del castell de Falset, on el vi és l'eix d'una exposició que mostra el paisatge i les persones que fan que tota aquesta combinació sigui possible. «És un punt de partida per conèixer el Priorat, i sobretot per fer comarca», va destacar Puxeu. Ha obert les portes de manera provisional durant la fira, però està previst que s'inauguri a l'estiu. La composició de l'interior, amb textos, vídeos i una maqueta, és obra d'artistes de tota la comarca, en un espai finançat amb l'1 per cent cultural i que funcionarà a través d'una fundació composta per l'Ajuntament de Falset i pel consell comarcal. D'aquí a un temps s'espera la participació de les dues denominacions d'origen, l'Incavi i les cambres de comerç.
ELS ACTES D'AVUI
Enguany, més necessària que mai
S.CArran del complicat context econòmic, la mostra també suposa un autèntic termòmetre del funcionament del sector vinícola, i per això els responsables de les dues denominacions d'origen han confessat que la fira és més necessària que mai. Enguany s'han afegit escenaris als de l'entorn de Falset, de la Nit de les Garnatxes i del Celler de Capçanes i del Tast amb Llops de Gratallops, ja que s'ha celebrat el primer Tast de Carinyenes de Porrera, el Tast de les Mines a Bellmunt i el Tast de Torroja. El president de la DOQ Priorat, Salustià Álvarez, destaca el paper de la fira com a espai de presentació dels vins «també per al consumidor», i recorda que les DO intenten fer-se «un espai en un mercat que ja és ple perquè la quota de vins catalans a Catalunya és només del 23 per cent». Per la seva banda, el seu homòleg de la DO Montsant –nascuda, precisament, en una fira–, Jaume Domènech, va admetre que a partir d'ara caldrà treballar més i buscar nous mercats, perquè fins ara havien tingut«uns anys boníssims».