Escapades

Al cor del delta de l'Ebre

Fa 150 anys, el terme de Sant Jaume d'Enveja era un gran erm ple d'aiguamolls. Avui llueix paisatges impressionants

Davant un paisatge preciós hom pot decantar-se per una simple contemplació estètica o, a més, pot intentar copsar l'esforç humanitzador que ha transformat l'espai que l'envolta. A Sant Jaume d'Enveja, aquesta feina titànica va tenir lloc fins ben entrat el segle XX.

Tot i que des d'antic s'havia treballat a les Salines de la zona i els pastors hi conduïen els ramats, no fa tant de temps que aquests terrenys deltaics eren una gran planícia d'erms i aiguamolls, un lloc on era molt fàcil emmalaltir a causa de les febres palúdiques. Aquest espai inhòspit va començar a canviar gràcies al fracàs d'un antic anhel: la construcció d'un canal de navegació per enllaçar l'Ebre amb el port dels Alfacs que havia de facilitar la sortida al mar dels productes aragonesos. A mitjan segle XIX, aquesta infraestructura fallida es va reconvertir en l'eix central d'una xarxa de reg per al delta de l'Ebre: es feia realitat el canal de la Dreta de l'Ebre, amb els canals i els desguassos que possibilitaven el sanejament del territori, les feines de dessecament i la introducció del conreu de l'arròs. Aquest cultiu ha donat fesomia a la zona i continua tenint pes específic en l'economia del poble.

Però a més d'aquest paisatge humanitzat, Sant Jaume d'Enveja és molt ric en paratges naturals. No en va forma part del Parc Natural del Delta de l'Ebre. L'illa de Buda és al seu terme, i també platges com la de Migjorn o la del Serrallo, o llocs, com el riu Migjorn, des d'on es poden observar gran quantitat d'aus que nidifiquen a llacuna de l'Alfacada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.