la vida social
Olot, Verges i Sant Feliu de Pallerols ja són bé patrimonial
El govern concedeix el màxim distintiu tradicional a les seves festes
També reconeix el via crucis de Sant Hilari
-
Els gegants d'Olot, abans d'entrar a la plaça Major. J.C.. -
Una escena del Via Crucis de Sant Hilari. M.V.. -
Els cavallets de Sant Feliu de Pallerols, en acció. LL.S.. -
La Dansa de la Mort, un vestigi medieval és l'element distintiu i més destacat de la processó de Verges, vista cada anys per milers de persones. MANEL LLADÓ.
El govern de la Generalitat ha reclassificat com a festes patrimonials d'interès nacional la processó de Verges, les Festes de la Mare de Déu del Tura d'Olot i la festa major de Sant Feliu de Pallerols. Fins ara, estaven qualificades com a festes d'interès nacional. En tots tres casos, a part del context concret de la processó i de les festes en si, hi ha elements que han contribuït decisivament a aquesta distinció. La Dansa de la Mort, d'origen medieval, és l'aspecte més rellevant i distintiu de la processó de Verges. Els gegants més que centenaris de Miquel Blay i Celestí Devesa, que amb els nans, els cavallets i el capgròs Cap de Lligamosques formen un tot, són l'aspecte més tradicional i rellevant del Tura d'Olot. A Sant Feliu de Pallerols, també la comparsa de cavallets i els gegants, amb les quatre danses tradicionals del Matadegolla, la Sardana Curta, el Contrapàs i el Ball Pla que executen, són un element únic i distintiu de la festa local.
El ball dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses va ser declarat l'any passat element festiu patrimonial. Ara, el govern ha reclassificat igual el via crucis vivent de Sant Hilari Sacalm, que data del 1941, però que prové d'una tradició de més de 250 anys.
