Polèmica per la instauració del nou calendari escolar
Durant aquesta legislatura, hi ha hagut cinc vagues contra part de les mesures de la llei d'educació de Catalunya
S'ha posat en marxa una gran infraestructura sanitària, com és el nou hospital de Reus
Cinc vagues als centres acadèmics. Aquest és el balanç de les protestes en què s'ha alçat la veu durant aquesta legislatura contra part de la política educativa liderada pel conseller Ernest Maragall en què, sens dubte, el blanc de les crítiques l'ha protagonitzat la llei d'educació de Catalunya (LEC), aprovada el 2009. La primera manifestació per intentar frenar l'assentament de les seves bases va tenir lloc el febrer del 2008 quan, segons els sindicats, “la mobilització al Camp i l'Ebre va ser massiva”, i es va arribar a un seguiment del 90% a les escoles de primària i a un 70% als instituts. A banda, també amb motiu de la LEC, es va originar una tancada al col·legi Joan Baptista Serra d'Alcanar, el juny passat. En aquesta acció, que va durar 24 hores, els mestres van criticar que “la imposició” de la sisena hora lectiva a primària per millorar el rendiment de l'alumnat i ajudar a conciliar l'horari escolar dels fills i el laboral dels pares va ser una “decisió electoralista”. Van insistir, en aquesta línia, que aquesta mesura s'ha tornat insostenible econòmicament, però que el govern català, en comptes de fer marxa enrere, està retallant “personal i recursos”. Els professors, a més, van mostrar el seu malestar per l'intent de supressió de la possibilitat que tenen els centres de fer jornada intensiva durant dues setmanes al juny; per l'avançament de l'inici del curs, i per la setmana blanca del febrer o el març, que s'ha instaurat pel nou calendari escolar.
Ja a finals del curs acadèmic 2009-2010, s'hi va ajuntar una altra polèmica: la reducció a la meitat de l'equip d'assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social, els quals se centren sobretot en els alumnes nouvinguts a les aules d'acollida, on aquests aprenen de manera intensiva el català. Però, tot i aquestes crítiques, el Departament d'Educació insisteix en l'elevada inversió dels darrers anys, que, entre d'altres, ha permès que dels 32 barracons que hi havia a Tarragona el curs passat, només en quedin 18; la construcció de l'institut escola Pi del Burgar de Reus, que és la primera del Camp que ofereix educació des dels 3 fins als 16 anys, o la inversió de 7,2 milions d'euros en la millora per aquest curs dels centres de l'Ebre.
Tancada a Salut
També en matèria social, però en aquest cas de l'àmbit de la sanitat, una de les polèmiques va tenir lloc el gener del 2009, quan l'alcalde i quatre regidors de la Bisbal del Penedès, governat per ERC i ADMC, es van tancar durant 12 hores als serveis territorials de Salut de Tarragona per reclamar l'inici de les obres del nou consistori local de la població, el projecte del qual es remuntava al 2004. Aquesta dràstica protesta va tenir els seus efectes, ja que la Generalitat va aprovar en el següent Consell de Govern una dotació pressupostària per tirar endavant el nou consultori, que es va posar en marxa al setembre, gràcies a una inversió de 826.633 euros.
Pel que fa a grans infraestructures, es va produir un cert neguit als centres sanitaris de Tarragona, després que el Departament de Salut optés per construir un nou hospital a Reus, amb una inversió de 170 milions d'euros. La consellera Marina Geli va anunciar que es descartava la substitució de l'actual Joan XXIII de Tarragona, si bé va insistir que quan el 2015 s'hagin executat totes les obres previstes en el pla de remodelació del centre el Joan XXIII serà “com un nou hospital”. Amb tot, a principis d'octubre es va posar en funcionament el nou hospital universitari Sant Joan de Reus, on quan estigui a ple rendiment es visitaran unes 3.000 persones al dia. I, ja en l'àmbit intern, han saltat alguns conflictes al Joan XXIII, on, des de fa poc, el personal administratiu es concentra cada dilluns en senyal de protesta. Segons els sindicats de la junta de personal (CCOO, UGT, CGT i CATAC), aquesta acció és deguda a la decisió “unilateral” de la direcció d'eliminar la convocatòria per la plaça de coordinadora de processos administratius.
LA XIFRA
Millorar l'educació i la sanitat pública
Garantir el centre triat
CiU proposa establir que les famílies puguin manifestar l'escola que prefereixen per als seus fills des del dia que neixen.
El partit vol que cada pacient tingui un facultatiu de referència en l'atenció primària.
El pas al món laboral
El PSC promet convenis amb les empreses perquè els joves a partir de quart d'ESO puguin fer-hi pràctiques.
Garantir el temps d'accés a proves diagnòstiques en un màxim de 15 dies i en 6 mesos per a totes les intervencions quirúrgiques.
Serveis territorials
ERC planteja reduir les estructures de comandament del Departament d'Educació a través d'una descentralització profunda de l'administració.
Impulsar un registre públic dels contractes i centres assistencials amb finançament públic per garantir la transparència en la contractació de serveis.
Places de guarderia
El PP pretén desenvolupar un pla per crear 50.000 places de guarderia.
Promoure un pacte per millorar el finançament i la sostenibilitat del sistema sanitari.
Batxillerat nocturn
ICV defensa el manteniment del batxillerat nocturn i la recuperació de les escoles taller.
Sistema de salut públic basat en la qualitat i l'equitat. Les empreses privades només seran contractades excepcionalment.