Vitec dobla el nombre de vinificacions en un any
S'elaboren quantitats que no superen els 50 litres, si bé s'aconsegueix que el producte sigui molt semblant al que es fa en grans cellers
És un dels pocs parcs que subsisteix autofinançant-se
El 100% dels espais del Parc Tecnològic del Vi (Vitec) de Falset estan destinats a oferir serveis de desenvolupament i investigació. En només un any, l'activitat del centre ha seguit una línia ascendent, ja que s'hi ha doblat el nombre de vinificacions, els processos a través dels quals es transforma el most en vi. Al parc les anomenen microvinificacions perquè, per permetre el tast del producte ja acabat, elaboren quantitats que no superen els 50 litres, i que es tradueixen en 40 ampolles després del seu embotellament. La producció de dosis petites, però, no impedeix que el resultat final sigui molt semblant a l'obtingut en grans cellers, on es treballa amb milers de litres.
De la realització de 165 microvinificacions l'any 2009, s'ha passat enguany a les més de 300. Segons explica Sergi de Lamo, el director general de la Fundació Parc Tecnològic del Vi que gestiona el centre, “la gent cada vegada fa més bons vins i necessita disposar tant d'una bona matèria primera com de conèixer bé el subsòl i la tècnica”. Reconeix, això no obstant, que per determinar quins processos són més bons cal tenir els resultats d'un “mínim de vuit veremes”. Fins que s'arribi a aquesta fita, per saber quins són els procediments òptims i determinar l'impacte de les variacions que apliquen, els tècnics a vegades tracten la vinya d'una manera idèntica i després vinifiquen el most amb fórmules diferents, o bé ho fan al revés, és a dir, que primer experimenten amb la vinya i, posteriorment, no realitzen cap canvi en la fase de vinificació. Amb aquestes modificacions en una mateixa partida de vi, aconsegueixen evidenciar quins mètodes són els convenients. Normalment, cada estudi el fan per quadriplicat en tractar-se de treballs de base estadística.
Flux d'oxigen pels taps
El parc disposa també d'un aparell únic a l'Estat espanyol que, segons De Lamo, dóna informació sobre el gran desconegut del sector: el tap de les ampolles. “La màquina permet mesurar quin és el pas d'oxigen entre l'exterior i l'interior de l'ampolla a través del tap”, comenta. “En un vi blanc jove, o en un de rosat, n'hi ha d'entrar poc, per tal que sigui plaent a la boca”, ho exemplifica. Un altre focus d'estudi és l'augment del grau alcohòlic dels vins en els darrers anys. Ja s'ha contrastat el fet que el canvi climàtic és el principal responsable de l'increment de l'acumulació de sucres en el raïm. Els graus alcohòlics elevats ofereixen sensacions més pesades en el producte i generen cert rebuig del consumidor. Per contrarestar el problema, a Vitec tenen diverses propostes tècniques per fer disminuir l'alcohol que ja s'han posat a disposició dels enòlegs.
430.000 euros
Des que es va posar en funcionament, Vitec ha tingut un bon recorregut. Així ho demostra el fet que és un centre que s'està autofinançant gràcies als contractes de recerca que aconsegueix. Poder créixer en temps de crisi és, doncs, un mèrit del qual pot presumir: si el 2009 va tenir una facturació de 360.000 euros, aquest any el tancarà havent arribat als 430.000.
Tot i que la instal·lació va ser impulsada principalment amb la inversió de la URV, té com a patrons l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, l'Institut Català de la Vinya i el Vi, l'Institut Català del Suro, l'Ajuntament de Falset, el Consell Comarcal del Priorat i set de les dotze DO del país: la de Montsant, Terra Alta, Priorat, Tarragona, Conca de Barberà, Catalunya i Penedès. Ara per ara, hi treballen set persones a temps complet i dues a jornada parcial, si bé la fita és superar els vint empleats en un futur.