Coses de nens

És diumenge al matí i són les vuit i tant és si els pares han anat a dormir tard, o preferirien mandrejar al llit mentre el sol es cola provocador per la persiana mig apujada. És diumenge al matí i són les vuit i els nens ja es desperten, enèrgics, i amb posat de dictadors en potència reclamen l'atenció que se'ls deu. La bona notícia és que atendre les exigències infantils quan es viu a Barcelona és un plaer. És lícit que els nens mirin una mica la tele, aquesta cosa estranya del Bob Esponja, per exemple, mentre els pares es dutxen i torren pa i consulten les notícies per internet. Són les deu i al carrer fa fred però tant se val, encara és d'hora i potser són a temps de creuar-se amb un grup de joves que busca l'after que els ha recomanat un amic, i el pare o la mare, de la mà del fill, es veu a si mateix no fa tant i pensa com ha passat el temps, com han volat els anys.

Agafen el metro i baixen a la parada de Sant Antoni. El mercat comença a despertar, talment com ells ara fa unes hores. Altres nens amb altres pares de la mà, i ja no se sap qui arrossega qui. Van directament a les parades d'intercanvi de cromos, i de la butxaca els nens treuen un feix lligat amb una d'aquestes polseres de moda que són de goma i tenen formes d'objectes i colors llampants. Són cromos de la col·lecció de la lliga espanyola de futbol. Els pares, o la majoria d'ells, relegats a un discret segon pla (els nens entrenats per fer el que han de fer), se'ls miren i pensen que el seu nen té fusta negociadora, que Sergio Ramos no val per un Albelda, i desitja que el fill es mantingui ferm i no cedeixi.

Feta la feina, i només si el nen queda content amb els negocis dominicals, els pares podran fer una volta per les parades de llibres vells i, amb una mica de sort, trobaran una petita joia, una primera edició del Quadern gris o una edició comentada pel llapis d'una altra mà adolescent de Rayuela. Però el nen es cansarà ràpid de tanta olor de vell i voldrà que el
diumenge avanci més de pressa.

Aprofitant que el fill està absort en un monòleg sobre la trama subjacent que flueix, en el capítol de Bob Esponja que ha vist al dematí, entre Calamardo, Patricio i el malvat Plankton, els pares passaran de llarg, com una exhalació, per davant de les parades de videojocs i còmics i continuaran fent camí. Per arribar a la següent destinació agafaran l'autobús, i baixaran gairebé a les portes del Caixafòrum. Allà participaran a la visita taller que ofereix el museu per a les famílies a l'exposició de Miquel Barceló. Allà, els nens podran aprendre la subjectivitat de la mirada, la influència del jo en l'entorn, i aprendran tot això sense teoritzar-ho gaire, amb els sentits i la intuïció. I, quan surtin, entendran millor l'elefant de cap per avall i espaterrat que s'aixeca sobre la trompa.
I no només el miraran tal com fem els grans, sinó que l'oloraran i l'abraçaran i, quan sigui dilluns (potser ara mateix això està passant en algun lloc de la ciutat), demanaran permís a la senyoreta per fer un dibuix lliure. Potser, també, quan la senyoreta vegi que dibuixen un elefant de cap per avall i espaterrat que s'aixeca sobre la seva trompa, potser, dèiem, la senyoreta s'escandalitzarà. Però serà només perquè ella no haurà assistit al taller on s'aprèn que la mirada sobre l'entorn modifica aquest entorn. I el nen li ho haurà d'explicar. I tot estarà en ordre.