El burca, una urgència relativa

Des de l'aprovació de la moció que prohibia l'ús del burca o nicab (així com d'altres peces que tapessin la cara) a edificis municipals, l'Ajuntament del Vendrell ha anat seguint les passes que a la mateixa moció ja es marcaven: remetre la petició al consell de convivència i civisme i esperar que aquest aprovés una altra ordenança, que hauria de ser finalment aprovada pel ple municipal.

El cas, però, és que aquest procés ha estat especialment lent, sobretot a causa del fet que el consell de convivència i civisme encara estava pendent de constituir-se. Finalment, el 15 de novembre passat es va posar en marxa l'òrgan, on l'executiu va lliurar als representants dels partits i de les entitats presents al consell un primer esborrany de l'ordenança per tal d'intentar arribar a un consens.

Els càlculs inicials de l'executiu vendrellenc eren dur l'ordenança resultant a l'aprovació definitiva al ple a principi de l'any vinent. Tot i això, l'aritmètica política podria anar en contra d'aquesta previsió, ja que un dels suports polítics que és clau per a l'aprovació de la moció (que va impulsar el govern en minoria de CiU) van ser els vots dels quatre regidors de PxC. Aquest partit, però, ha abandonat el consell ja que es nega a compartir-lo amb representants d'entitats d'immigrats. Això dóna més força als postulats del PSC vendrellenc, que es va mostrar contrari a fer efectiva la prohibició.

A l'Ajuntament de Cunit tampoc tenen encara una data aproximada per a l'entrada en vigor de la prohibició del burca i el nicab, una decisió que va provocar l'estiu passat una considerable polseguera política, tant al municipi com fins i tot al Senat. Segons va detallar ahir el portaveu del PSC, Xavi Lorenzo, un cop la moció va ser aprovada, ara és el torn dels tècnics municipals per elaborar una altra ordenança que inclogui aquesta prohibició. El cas, però, és que de moment ni l'ordenança està acabada de redactar i ni tan sols el consistori cunitenc ha definit quin tipus d'ordenança és la que ha de portar a aprovació. “Encara s'està estudiant si caldrà fer una modificació de l'ordenança de convivència o bon govern o si s'haurà d'elaborar una altra ordenança específica per a aquest tema”, va detallar Lorenzo.

El procediment, segons el regidor socialista, s'està endarrerint per diferents motius: “No hi ha una jurisprudència prèvia sobre aquest tema i, a més, hem tingut baixes en el departament”, va defensar.

El 14 de juny, el ple de l'Ajuntament de Tarragona va aprovar, amb els vots favorables del PSC, CiU i el PP, la prohibició de l'ús del vel integral i del burca a tots els edificis i espais municipals. Sis mesos després, l'equip de govern (PSC i ERC) encara fa números per veure amb quina fórmula jurídica aplica la mesura: una modificació de l'ordenança de convivència ciutadana o un altre reglament d'usos dels edificis municipals són només dues de les possibilitats. Però la portaveu del govern municipal deixa clar que no tenen cap pressa. Que no és cap prioritat, vaja. “En aquests sis mesos no hem tingut cap cas de cap dona que hagi entrat amb burca en un edifici municipal, i si ho ha fet amb nicab o amb mocador i se li ha demanat que se'l tragués, no hi ha hagut cap problema”, assegura la socialista Begoña Floría, que també recorda que el principal argument de la prohibició, que és facilitar la identificació de les persones, ja s'aplicava abans del mes de juny. “I tant abans com després la majoria de casos en què es demana al ciutadà que es destapi la cara corresponen a joves amb casc”, explica Floría. El dia del ple, el PP es va convertir en el blanc de les crítiques de la resta de grups, en proposar que la prohibició del vel integral s'estengués al carrer. La moció que va prosperar finalment va ser la pactada entre el PSC i CIU, que limitava la prohibició als edificis de titularitat municipal.

Ha estat una mica a contracor, però l'alcalde, Lluís Miquel Pérez, va reconèixer a El Punt que fa pocs dies va signar el decret que prohibeix l'ús del burca, el nicab i qualsevol vestimenta que impedeixi la identificació als espais públics de la ciutat, tal com ja aplica la ciutat de Lleida. “És un tema que m'incomoda”, reconeixia l'alcalde. I el cert és que l'Ajuntament ha volgut passar de puntetes per un tema que durant mesos ha estat el focus d'atenció.

Pérez va explicar que el document s'ha signat després d'analitzar amb profunditat l'informe jurídic que s'havia compromès a fer redactar el mes de juliol. De fet, els grups municipals de CiU i el PP, que van encetar el debat, van desistir de presentar en el plenari del mes de juliol una moció que hi feia referència, precisament perquè es va acordar fer una anàlisi més profunda de la normativa municipal, i modificar, si calia, les ordenances corresponents. Finalment, l'Ajuntament ha optat per la discreció. En aquest sentit, l'alcalde va voler deixar clar que “moralment” no havia volgut signar el decret fins passades les eleccions al Parlament per no fer rebombori, i que per això el procés s'ha dilatat en el temps. No obstant això, es va mostrar escèptic amb la necessitat d'aplicar el decret i va considerar que amb els anys “ens avergonyirem” d'haver-lo tirat endavant, tot i reconèixer també que les circumstàncies “ens hi han arrossegat”. El decret, doncs, ja és vigent i si no es compleix s'aplicaran, lògicament, les sancions corresponents, tot i que el batlle no va concretar més detalls.