Premi: baixar al carrer
Un afortunat amb la grossa a Cerdanyola vol aprofitar el premi per comprar un pis nou amb ascensor, per tal que la seva dona deixi de patir per pujar escales
D'altres aprofitaran el Nadal per decidir “quins forats cal tapar” o ajudar fills i néts en situació d'atur
Directors bancaris els van oferir dipòsits mensuals al 4% i anuals al 4,75%
Un veí lamentava havercomprat el 6, el 8 i haver descartat el 0, però se n'alegrava pels coneguts
Quan la pluja va donar treva, el propietari de l'administració de les Fontetes va continuar ruixant de cava premiats, fotògrafs i càmeres al voltant de les galeries Unicentro, on hi ha el local. Entre paraigües, els afortunats posseïdors d'un dècim del 79250 s'abraçaven. I amb més llàgrimes que somriures d'emoció, esbossaven els primers plans per al futur.
Un dels més serens, Francisco González, un veí de Serraperera de 66 anys, també era el que ho tenia més clar: “La meva dona té molts problemes per pujar les escales del pis”. I amb el premi aprofitaran per comprar-ne un de nou amb ascensor. Al mateix barri, però, ja que fa 40 anys que hi viuen i volen continuar a prop dels seus.
La dura crisi, però, centrava la major part dels propòsits. La pluja de milions ha estat especialment ben rebuda en algunes famílies amb un o diversos membres a l'atur. Un dels casos més extrems el relatava una veïna del municipi veí de Ripollet, Josefa García, que va comprar el dècim dimarts a la tarda gairebé per casualitat, quan va veure l'administració mentre passejava. Amb els 300.000 euros del premi intentarà ajudar els cinc fills –tots a l'atur– i vuit néts. Els mateixos plans tenia Fernando Sanmartín, de 62 anys i també desocupat, que malgrat la seva situació apostava per destinar bona part dels diners als fills i esperar que li arribi l'edat de jubilar-se.
Hipoteques i “forats”
Els més joves pensaven més en la manera d'alliberar-se de la hipoteca o els crèdits. La Marta i seva mare no s'ho acabaven de creure. El cap li va donar permís, perquè plegués abans i ho anés a celebrar i, en arribar a la festa de l'administració deia que, primer, tocarà celebrar-ho en família i després, amb el cap més fred, “pensar quins forats tapar”.
Una altra afortunada no se'n va assabentar fins a l'hora de dinar. Francisca Rodríguez, la seva germana, sabia el número del dècim i va fer temps a l'establiment fins que la seva germana plegués de la planta de Louis Vuitton a Barberà. “Té un horari molt sagrat i fins que no plega per dinar no pot agafar el mòbil ni res. Per tant, no sap res”, explicava Rodríguez, que també s'alegrava, perquè la seva germana “té un fill a l'atur i un altre estudiant”. L'alcaldessa, Carme Carmona, no duia cap dècim, però estava molt feliç que els diners hagin afavorit molta gent humil. I com que l'alegria era doble, perquè era el primer cop que la grossa es venia a Cerdanyola, va posar de bon grat amb els propietaris de l'administració, el delegat comercial de Loterías y Apuestas del Estado a Catalunya, Francesc Xavier Cos, i dos grans cartells amb el número premiat.
Bancs i caixes, a l'expectativa
Enmig de la festa, la pluja de cava i les abraçades, els directors de sucursals bancàries de la rodalia es presentaven discretament a alguns dels premiats per captar liquiditat. “Si en coneixes algun, passa-me'l”, demanava un d'ells a un client de l'oficina que no havia estat afortunat. A canvi, les entitats oferien diversos tipus de dipòsits amb interessos entre el 4,75% –per a qui hi deixi els diners un any– i el 4% en el cas que ingressin el premi i no el toquin almenys durant el primer mes.
Pressentiments bons i un d'errat
Força gent va provar sort comprant el dècim a l'administració nova, situada a poques desenes de metres d'on hi havia hagut la número 1 fins que va morir la propietària. Sanmartín, per exemple, ho va fer perquè mai no li havia tocat res comprat a les altres. D'altres s'ho miraven uns metres enllà amb sana enveja. Com a cas extrem, però, el del Pedro: dimarts, pels volts de les vuit del vespre, va entrar al despatx i es va quedar un dècim acabat en 6 i un altre en 8. El premiat, el 0, no el va convèncer: “Sap greu, però me n'alegro perquè ha tocat a molts coneguts”, es resignava. I molts començaven a exhaurir els dècims del sorteig de Reis. Una altra història, però.
Notícies de ...
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 23-12-2010, Pàgina 4
- El Punt. Barcelona 23-12-2010, Pàgina 4
- El Punt. Camp de Tarragona 23-12-2010, Pàgina 4
- El Punt. Comarques Gironines 23-12-2010, Pàgina 5
- El Punt. Penedès 23-12-2010, Pàgina 4
- El Punt. Maresme 23-12-2010, Pàgina 4
- El Punt. Vallès Occidental 23-12-2010, Pàgina 4
- Avui 23-12-2010, Pàgina 28
