Tecnologia

Nou de cada deu catalans majors de 16 anys tenen mòbil i un 34,3% l'utilitzen per connectar-se a internet. L'estadística, corresponent al 2010, evidencia com aquest dispositiu ha esdevingut un producte de primera necessitat. L'ús massiu de la telefonia mòbil ha propiciat fenòmens socials com ara la mobilització espontània després dels atemptats de l'11-M. “L'enviament de missatges va propiciar que milers de persones es concentressin a les seus del PP”, recorda Eduard Aibar, expert en les implicacions socials de les noves tecnologies de la Universitat Oberta de Catalunya.

La generalització de l'ús del mòbil també ha incidit en aspectes més quotidians, com ara el fet de deixar de trucar al telèfon de casa, en què pots trobar o no l'interlocutor desitjat. Tot i els nous hàbits de comportament de la població, Aibar també destaca que molts canvis no són fruit de l'impacte de la nova tecnologia, sinó de l'ús que la població en fa. “Adaptem els artefactes a les nostres necessitats, ningú s'imaginava que moltes noies utilitzarien el telèfon mòbil per fer-se una foto i veure si estan ben maquillades”, argumenta.

Aibar també posa com a exemple la generalització de l'ús d'internet: “Hi ha experts que van vaticinar que els pobles es repoblarien perquè no caldria que la gent es desplacés per treballar, i la realitat és que cada vegada hi ha més gent que viu en entorns urbans”.

El fet que no es compleixin les prediccions, però, no significa que l'ús de la tecnologia no modifiqui els patrons de comportament. En alguns casos, en perjudici de la persona. “Estem permanentment connectats també a la feina i això té un component negatiu”, subratlla Aibar. Qui també hi ha sortit perdent és la televisió: “El consum tradicional disminueix perquè no volem adaptar-nos a horaris”. De moment, Aibar no s'atreveix a vaticinar el paper que acabaran tenint les xarxes socials. Recorda l'impacte inicial de Second Life, un món virtual que ara ningú recorda.