La contra
Amposta, envaïda per les ovelles
El pastor Lionel Martorell i el seu ramat, de 800 ovelles, van travessar ahir la capital del Montsià en direcció al mas de Pons, a l'Ametlla de Mar, on passaran l'hivern
Un ramat de 800 ovelles va envair ahir a primera hora de la tarda els carrers d'Amposta. Eren les ovelles del pastor ampostí Lionel Martorell, que fa uns dies van deixar la serralada del Gúdar buscant un indret amb temperatures més agradables per passar-hi els mesos d'hivern. “Fa massa fred per quedar-nos a Fortanete”, ha indicat Martorell, que cada any fa la ruta del Llosar amb el seu ramat. És un dels pocs pastors que practica la transhumància i la defensa amb fermesa. “No és el mateix menjar la carn d'un animal que pastura en zones a 1.500 metres d'altura que la d'un que ho fa en una granja i que menja herbes contaminades”, sosté el pastor ampostí. Les ovelles de Martorell han passat el Nadal a casa i ahir van començar el recorregut fins al mas de Pons, a l'Ametlla de Mar. “Ens quedarem a l'Ametlla de Mar fins a la primavera, i després farem el camí a la inversa”, ha explicat Martorell.
Tot i que el pastor ampostí pensava abandonar la capital del Montsià a primera hora del matí, va haver d'ajornar la sortida fins a la tarda i, per tant, més veïns d'Amposta van sorprendre's en veure les ovelles pasturant pel municipi. D'aquí a un parell de dies el ramat de Martorell travessarà el Perelló. I en unes tres setmanes, aproximadament, farà el mateix recorregut però amb un centenar de vaques. Un camí per al qual no necessita cap mapa, ni cap GPS, perquè tant el pastor com els animals coneixen el traçat de la ruta del Llosar perfectament. Això sí, Lionel Martorell viatja amb el seu ramat acompanyat d'un vehicle, on porta roba de recanvi i tot el que necessita per al recorregut. “No cal anar tots els dies amb la mateixa roba i amb la manta al coll com ho feien els nostres avantpassats”, ha dit el pastor. De tota manera, és dels pocs que queden que practiquen aquest ofici, per bé que el consum de productes ecològics tendeix a incrementar i és evident que el fet de practicar la transhumància fa més sa el seu bestiar. Precisament l'increment de la demanda de productes alimentaris de qualitat fa que hi hagi una mica d'esperança de futur de professions com la de Martorell; una pràctica ancestral que està en perill d'extinció.