El gran interès de les festes que no estan catalogades

El degoteig de festes i elements festius que han estat reconeguts pel govern pel seu interès patrimonial o tradicional ha estat constant el segon semestre de 2010. Festes com la de Sant Pere de Reus, Santa Tecla de Tarragona o les Decennals de Valls han rebut la màxima categoria, la de festa patrimonial d'interès nacional. D'altres, com ara la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp, les Quinquennals d'Ulldecona i Alcanar i l'Encamisada de Falset, han estat catalogades festes tradicionals d'interès nacional. I no festes senceres, sinó parts d'aquestes festes, també han rebut la màxima categoria (element festiu patrimonial d'interès nacional): la processó de les Tres Gràcies de Reus, el Ball de Diables de les Borges del Camp o el Cós de Sant Antoni de Vila-seca. Aquesta rierada de reconeixements no és casual sinó el resultat del treball que s'ha fet en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, que va crear el 2006 el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC).

Però el mapa festiu català és molt més extens en nombre i singularitat que el conjunt de festes d'interès nacional, les quals, de fet, són “una ínfima part del total”, segons l'etnòleg Salvador Palomar, membre del centre de recerca Carrutxa. L'entitat ha realitzat en els últims dos anys un inventari d'algunes de les festes i elements que se celebren al Baix Camp i el Priorat. “Són festes singulars, que no tenen importància per la quantitat de públic que atreuen sinó pel que hi fan els veïns. Per això mereixen estar inventariades”. Els primers resultats de la recerca s'han lliurat al CPCPTC amb la voluntat que l'experiència es pugui aplicar a la resta del país.

Al Baix Camp, Carrutxa proposa que es recullin en el catàleg la festivitat de la Mare de Déu del Carme de Cambrils, per l'arrelament de la processó marítima; i la festa de la Mare de Déu del Camí, que data del segle XIII i que en els últims anys ha recuperat balls i elements. També Misericòrdia, la segona festa major de Reus, mereixeria ser catalogada perquè tot i que és una festa relativament nova, de mitjans del XX, té ja un notable interès patrimonial. La baixada a l'ermita dels elements festius i el protagonisme dels diables en són peces fonamentals.

Al Priorat, comarca amb una intensa agenda festiva, Carrutxa s'ha fixat en el carnaval de Bellmunt, festa rural que va sobreviure les prohibicions del franquisme i on tothom hi participa. I en el diumenge de Rams de la Bisbal de Falset, que no se celebra amb palmes i palmons sinó amb rams d'olivera i cants polifònics. La bellesa del Jubileu de Siurana, del 9 de maig, també mereix ser inventariat, igual que Sant Nicolau de Cabassers, en què la canalla empaita amb sabres galls i gallines. I els Reis a Cornudella són únics: la nit del 5 de gener fan un parlament a l'església en què critiquen les coses que han passat al poble en l'últim any. Un acte que probablement és un transvasament a la festivitat de Reis de la crítica i sàtira del potent Carnestoltes que tenia Cornudella abans del franquisme.