Societat

Valls referma el seu rol de capital mundial dels castells

Més de 10.000 castellers, de 57 colles d'arreu dels Països Catalans, van actuar, simultàniament, en una jornada històrica

Els Castellers de Vilafranca, amb un 2 de 8 amb folre, van fer la construcció més alta

Cap de les dues colles de Valls van poder carregar el 3 de 8

Valls va tornar a reivindicar el seu paper de ciutat bressol dels castells en una de les dates assenyalades de les Decennals de la Candela. Primer, perquè aquest és l'únic dia en què una colla de fora de la capital de l'Alt Camp pot actuar a la plaça del Blat, i, segon, perquè es van reunir les cinquanta-set colles que actualment componen el panorama casteller als Països Catalans, incloent-hi la Colla Jove de Barcelona i la Colla Castellera de Solsona; tant novelles que ni tan sols han escollit color per a la seva camisa, i per això, les dues vestien de blanc; una tonalitat poc freqüent entre els castellers. Tot i que segons la previsió inicial semblava que hi hauria prop de 7.000 castellers, finalment, van ser més de 10.000 els membres de colles que van fer petita la ciutat i els seus carrers.

Itineraris separats

Tal com mana el costum, quan hi ha diada, ni la Colla Vella ni la Colla Jove no fan el mateix itinerari per arribar a la plaça i ahir, tot i que es tractava d'una ocasió especial, tampoc. Cadascuna va exercir d'amfitriona per a la meitat de colles convidades, i això va evitar una aglomeració que encara hauria endarrerit més els actes. Després de fer els pilars davant de l'ajuntament –primer de dos en dos, i després, ja de quatre en quatre, per guanyar temps– els dos fronts del seguici casteller van enfilar el camí cap a la plaça de la Font de la Manxa, al costat del monument als Xiquets de Valls, on el públic restava impacient per contemplar un espectacle que tan sols es pot veure un cop cada deu anys.

Acostumats a actuar quan el temps és molt més benigne, la majoria de castellers van començar la jornada amb l'abric posat; una circumstància que impedia reconèixer la colla a què pertanyia cadascú. “I tu, de quina colla ets?”. Aquesta va ser una de les preguntes que més se sentien enmig de la riuada de colors que s'atansava cap al destí. Un cop allí, la camisa ja era ben visible, i l'aparador, envejable. Al voltant de les dues –una hora més tard segons les previsions– les cinquanta-set colles per fi estaven instal·lades. Havia arribat el moment més esperat.

El moment de l'èxtasi

Passaven vint minuts de les dues del migdia quan les dues colles locals van aparèixer a la Font de la Manxa. Després d'escoltar l'himne nacional, el so de les gralles va marcar el començament de l'acció. Hi havia directrius de no fer castells superiors a 8 pisos per evitar una confrontació que ahir no tocava. Els Castellers de Vilafranca van aixecar el castell més alt: un 2 de 8 amb folre, mentre que cap de les dues colles de Valls, en una actuació atípica, no van poder carregar el 3 de 8 en cap dels dos intents. En acabar, els pilars, en una nova imatge de postal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
TURISME

L’Aeroport de Girona-Costa Brava frega els 350.000 passatgers a l’agost

GIRONA
gastronomia

Figueres posarà en valor la cuina empordanesa

FIGUERES
societat

Reclamen vehicles equipats perquè els Agents Rurals puguin gestionar la sobrepoblació de conills i senglars

Lleida
SOLIDARITAT

La UdG lidera un projecte educatiu solidari a Àfrica

girona
MEDI AMBIENT

Manlleu fa una prova de pasturatge amb ovelles al parc de l’Arborètum

Manlleu
infraestructures

Els usuaris de l’R4, desinformats i resignats, pels talls en les obres del corredor mediterrani

El Vendrell
vida social

Blanes reivindica el seu passat romà

blanes
Xavier Morlans
Vicari de Santa Anna. Publica ‘Capellans cèlibes. Capellans casats’ (Ed.Claret)

“Crec que el celibat dels preveres ha de ser opcional”

Barcelona

Aliada per al futur del català en l’era digital

Barcelona