El museu de la Farinera de Montferrer s'ampliarà amb maquinària elèctrica de Vic

L'Ajuntament de Vic ha comprat l'edifici de la farinera Costa per a usos socials, i la maquinària s'ha repartit en forma de cessió entre el museu de Barbastre i el museu fariner de Montferrer. L'encarregada i guia de la Farinera de Montferrer, Elisabet Martín, explica que és poca la maquinària que s'ha quedat el museu perquè no hi ha massa espai per exposar-la. Aquestes noves adquisicions aniran ubicades a la planta baixa del museu. Martín explica que aquesta maquinària és molt similar en estructura a la que ja tenien -pràcticament tot està fet de fusta, però està accionada per motors elèctrics petits-. Això permetrà als visitants contrastar la maquinària que fins ara hi havia i que datava de l'any 1900 amb la nouvinguda, dels anys seixanta i setanta.

Quinze plafons, amb mapes, fotos i textos amb dades curioses, mostraran bona part del patrimoni industrial de l'Alt Urgell aquest proper diumenge a la Farinera de Montferrer. Aquesta exposició parteix de l'inventari que ara fa dos anys va dur a terme l'historiador d'Adrall Lluís Obiols i que fa referència a elements patrimonials com ara molins fariners, mines, molins d'oli, cimenteres, lloseres, serradores, forns de guix, fàbriques tèxtils, bòbiles, centrals hidroelèctriques i fargues.

La seva història va lligada a la Comunitat de Regants del Rec dels Quatre Pobles, que n'és la propietària, encara que actualment qui el gestiona és l'Ajuntament de Montferrer i Castellbò. Aquesta comunitat agrupa pagesos d'Anserall, Castellciutat, Montferrer i Adrall, i d'aquí ve el seu nom. L'any 1811 va començar a funcionar el rec, que agafa l'aigua del riu Valira, passa pels quatre termes, i la porta fins al riu segre. L'aigua d'aquesta conducció no sols regava els horts i els prats sinó que també accionava els mecanismes de l'antic molí fariner de la Trobada, que amb els anys s'havia de convertir en l'actual farinera.

Els inicis de la farinera es remunten a l'any 1911. Es va construir a sobre de l'antic molí fariner de la Trobada, que datava del 1868. Arribada la dècada dels 60, les farineres van començar a perdre punts amb l'arribada de la tecnologia en l'àrea de moldre cereals. a més, l'economia de mercat exigia mecanitzacions que l'estructura de la farinera no admetia. Per altra banda, molts secans es van transformar en regadius i, entre una cosa i l'altra, l'any 1963 la farinera de Montferrer es va acabar tancant.

L'edifici consta d'una planta baixa, tres pisos i una escala interior que la separa en dues meitats. A una d'elles hi trobem els antics habitatges dels moliners, actualment destinats a oficines de la Comunitat de Regants, i a l'altra les quatre plantes del museu. La producció de farina, segó i trits comprenia tres fases -neteja, remull i trituració del cereal- i els cereals i la farina pujaven i baixaven d'una planta a l'altra nombroses vegades.

Els trets més característics de la maquinària d'aquesta farinera són que funcionava amb energia hidràulica i que és tota de fusta, metall i roba. La fusta de les conduccions per on circulava el gra i la farina i la de les màquines és de Flandes i Melis. Un conjunt de politges de fusta i ferro, corretges de cuir i unes poques cadenes accionaven les 26 màquines.