Instal·lats i persistint en l'equívoc

No crec que el govern tripartit de Vilanova tingui la consciència tacada de sang, ni crec que l'alcalde de Vilanova enviï a cap crematori cap animal. No crec que es pugui qualificar ni de bon tros d'holocaust –que és un terme massa significat i identificat amb uns fets històrics que no es poden traslladar frívolament a altres històries– a un trasllat a través d'un acord legal i legítim de col·laboració d'un servei local a un servei mancomunat.

Es pot discrepar de les decisions de l'Ajuntament, es pot discrepar radicalment de com l'Ajuntament enfoca el problema, perquè des de la discrepància s'ajuda, a vegades, a progressar. Però no crec que sigui així en el tema de la gossera, i cal recordar que aquest servei es va crear arran del problema provocat per una certa part de la ciutadania que no compleixen amb els deures que hom ha d'assumir si vol tenir animals domèstics. En aquesta discrepància no es pot persistir a dir i explicar coses que no s'ajusten a l'acord que va prendre l'Ajuntament i a partir d'això fer una batalla amb aspectes poc clars i amagant alguns interessos personals i d'organitzacions que demanen coses, legítimament, però que no necessàriament han de ser atesos per l'administració.

Traslladar un servei per millorar-lo, traslladar un servei perquè generi un determinat estalvi que pugui aplicar-se a altres mesures més urgents, traslladar un servei a la Mancomunitat, organisme creat per molts ajuntaments, entre ells el de Vilanova, per oferir serveis diversos en l'àmbit de les competències, és, crec, una bona opció, ja que des de la Mancomunitat es pot tenir una visió global més àmplia i, per tant, amb més possibilitat d'arbitrar mesures positives.

Matar animals, maltractar-los, eliminar-los de forma sistemàtica o cremar-los indiscriminadament, són afirmacions que volen generar desinformació. Cal deixar-ho ben clar, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va aprovar en el seu dia suspendre la pràctica d'eutanàsia amb els animals si no era estrictament necessària en funció dels dictàmens veterinaris o en casos excepcionals. L'acord de trasllat, deixem-ho clar, no contradiu l'anterior acord ni el modifica en absolut perquè, a més, hi ha avui un plantejament legal superior sobre aquest tema. Dir el contrari és generar equívocs i persistir en l'error vol dir que només s'entén per justificar la moguda i no perdre protagonisme.

Una altra cosa és sentir dir «no podré anar a veure el meu gos» per part de persones que voluntàriament han assumit una tasca. Però la voluntarietat d'uns no ha d'obligar ningú. Ja existeix l'opció de l'adopció i deu ser el millor per als animals. Altra cosa és que algunes organitzacions vulguin ser concessionaris de serveis i no ho puguin fer perquè la disposició municipal passa per una altra forma de gestió. Això és un altre debat que possiblement es pugui fer i es pugui desenvolupar, però separant-lo –per una qüestió de credibilitat– de la fal·làcia, de la desinformació, de la tergiversació, de l'insult, l'amenaça o l'agressió.

En aquest país tenim com a patró un sant que matava animals (holocaust?), però a la ciutat en tenim un altre, de patró, que va guarir un garrinet que no podia caminar. Ves quina contradicció! Estic segur, però, que no renegarem del cavaller sant Jordi i com a ciutat estem molt més propers al perfil del nostre patró en la pràctica, i segur que el trasllat de la gossera s'ajusta al patronatge, ja que persegueix millorar unes condicions en un moment de rendibilitzar serveis.

Diuen, alguns, és clar, que aquest és un tema de sentiments. No ho discutiré perquè el tema dels sentiments està carregat de subjectivitats i sensibilitats diferents, però fent un exercici d'objectivitat el tema del trasllat entra en la lògica de millores del servei, encara que aquesta lògica pugui generar algun entrebanc, com hem vist. Alguns externalitzen aquest sentiments cap a determinats animals, posició ben respectable, com respectable és l'acord que va prendre l'Ajuntament.