Un any de la gran nevada:Una situació anunciada que va fer revisar els protocols
Tres dies abans de la gran nevada de dilluns, el SMC i TVC ja avisaven d'aquesta possibilitat
Els defectes detectats en les comunicacions als ajuntaments van fer que, posteriorment, se'n modifiquessin aspectes
Des de la nit abans nevava a les comarques de muntanya, però la gent de les cotes més baixes es va llevar aquell matí de dilluns amb pluja i va començar a fer vida normal. Poc es devien imaginar que a partir de mig matí i, sobretot, de mitja tarda, tot quedaria –literalment– colgat de neu i el país es col·lapsaria. Es preparava un episodi comparable només a la gran nevada del gener del 1986, dirien més tard els experts.
Es veia a venir
I no obstant, no es pot dir que la nevada dels dies 7 i 8 de març de l'any passat agafés desprevingut el país. Amb un matís important: en general, sí que va suposar una sorpresa que nevés amb força arran de mar en determinades comarques, com al Baix Empordà.
El cert és que a partir de divendres dia 5, els meteoròlegs van advertir reiteradament del fenomen i, amb base a les prediccions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), al llarg del cap de setmana la direcció general de Protecció Civil va anar avisant els ajuntaments i es va activar el pla d'emergències de neu, el Neucat. Per als municipis de la costa, també es va activar el Procicat, perquè venia un fort temporal de vent i onades. El diumenge es va fer una crida a la prudència i es va suggerir que no s'agafés el vehicle si no era absolutament imprescindible. El secretari general d'Interior d'aleshores, Joan Boada, considera que, en matèria d'alertes i d'informació als ajuntaments i als ciutadans, es va actuar correctament.
Els canvis
Tot i això, arran d'aquell episodi, el seu departament va decidir millorar –entre altres aspectes– la comunicació amb els ajuntaments i la manera d'organitzar els serveis i organismes d'emergència. La manera d'alertar els consistoris consisteix –abans i ara– a enviar-los les prediccions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) per fax i, als alcaldes, avisos concrets al seu telèfon mòbil. Amb anterioritat als fets del 7 i 8 de març, els avisos eren indiscriminats, de manera que els avisos de temporal marítim –posem per cas– també arribaven al Ripollès. Arran d'aquell episodi es va decidir fer-los personalitzats, a fi d'evitar un excés d'informació que podia resultar contraproduent. També es va concloure que en la informació que es facilités s'incorporaria una indicació de risc, perquè les autoritats locals fossin més conscients de la situació. Per exemple: en lloc de limitar-se a dir que s'acumularan 5 cm de neu, comentar-hi també els problemes que això pot causar en el municipi en concret, i que poden ser molt diferents –posem per cas– a Ribes de Freser que a Palamós. Totes aquestes millores es van decidir l'any passat, però a hores d'ara en alguns ajuntaments continuen rebent les alertes com abans, segons han explicat alcaldes consultats.
La nevada també va deixar en evidència la comunicació entre els organismes que s'haurien de coordinar en una situació complicada. Per solucionar-ho es va revisar la composició del gabinet de crisi del Neucat, afegint-hi, entre altres, representants de la direcció general de la xarxa d'infraestructures de telecomunicacions, ja que durant la nevada les telecomunicacions es van interrompre. D'altra banda, el comitè tècnic de seguiment del risc es va ampliar amb la incorporació de representants de les companyies elèctriques i de telecomunicacions, entre altres sectors estratègics.
