Godall s'enfarina
Unes 300 persones van participar a la tradicional batalla de farina i van emblanquinar tot el municipi
El carnaval godallenc, un dels més històrics de la demarcació, s'allargarà fins al proper dimarts
Sota un cel amenaçador, la Xaranga Sarabastall començava a fer sonar els instruments, que donaven el tret de sortida oficial de la farinada. Ja feia estona que els joves del poble es passejaven pels carrers amb galledes plenes de farina, tots ells ben equipats amb monos de treball, mocadors a la boca, ulleres de sol (o de piscina) i barrets vells al cap. La tradició és seguir la xaranga en la seva rua, pels carrers de la població. La desfilada desembocaria a la Plaça Major, on es repartirien gotets de cremat entre els participants.
Uns 300 joves van participar en la farinada i van deixar completament blanca la població. “El dimarts que ve, en la segona i última batalla de la farina, esperem 800 persones. Però el dia fort del Carnaval de Godall és aquesta nit de dissabte”, apuntava Francesc Miró, l'alcalde del municipi. Afegia: “Els nostres carnavals són diferents, no només per la farinada, sinó també perquè al ball de la nit la gent que va disfressada treu a ballar als que no hi van. A més, uns mesos abans, els nens van tocant a les portes fent el crit popular de la Mascarulla”.
Per gaudir de la farinada de Godall, s'ha d'anar preparat. “S'ha de portar roba vella i no portar res de valor al damunt, perquè tothom va a sac”, explicava Juliana Verdiell, veïna de Godall. “Els dies de Carnestoltes és fàcil trobar aparcament al municipi, perquè tothom s'assegura de tancar bé el cotxe, o de deixar-lo aparcat lluny del centre, abans que la batalla comenci”, aclareix. Mirant les façanes, abans que esclati la guerra blanca, un s'adona de la magnitud de la tragèdia: portes, finestres i timbres folrats amb plàstic. Es preveu que cada dia es llencin al carrer al voltant de 7.000 quilos de farina.
El carnaval se celebra fins dimarts. El valor del Carnestoltes de Godall no és deu només a la popularitat i el seu èxit –són les festes principals del poble–, tenen també valor històric: se celebren des de finals del segle XIX i només van ser interromputs del 1936 al 1939. “Durant el franquisme el Carnaval es va prohibir, però Godall va aconseguir continuar amb la tradició, reivindicant-la, i disfressant-la com a «Festa d'hivern»”, puntualitzava l'alcalde, Josep Miró.
