barcelona
La vigilància policial fa fugir els venedors del ‘topmanta' del parc Güell
Els comerciants il·legals s'amagaven ahir de la Guàrdia Urbana
El bon temps i l'arribada de més turistes fa rebrotar les parades als llocs més visitats
La pressió policial al parc Güell funciona, almenys durant algunes estones del dia. Si durant la setmana passada era normal veure desenes de venedors il·legals a l'esplanada i sota les columnes del parc dissenyat per Antoni Gaudí –tal com informava a l'edició d'ahir aquest diari–, ahir a la tarda havien desaparegut per complet. Segurament, havien començat allà el dia, perquè encara eren ben visibles els cartells amb els preus de les seves mercaderies, però la vigilància de la Guàrdia Urbana els va fer fugir. Un cotxe patrulla i la presència de dos agents van ser suficients perquè els venedors il·legals s'esfumessin com per art de màgia. Ni sota les columnes, ni a l'entrada nord del recinte, ni a la plaça. Els venedors il·legals van quedar camuflats entre els centenars de turistes, atents per tornar a parar les seves mantes a la mínima possibilitat. De fet, els venedors il·legals –a la zona del parc són tots de procedència hindú i pakistanesa mentre que a altres zones de la ciutat són d'origen subsaharià– tenen un dispositiu molt ben organitzat que els permet avisar-se els uns als altres perquè la policia no els enxampi.
Mentre uns paren les mantes, n'hi ha un parell que fan la guàrdia i criden si veuen alguna persona susceptible de ser un policia, encara que sigui de paisà. Es malfien de tothom i ahir van donar la veu d'alarma quan van veure pujar una parella de nois, joves i amb ulleres de sol. Fan senyals amb les mans als seus compatriotes. Els guaites van avisar del possible perill i els companys van recollir la mercaderia. Es tractava d'una falsa alarma perquè els dos joves que s'acostaven parlaven italià i anaven badant amb l'arquitectura del parc. És a dir, que de policies, res de res. Les corredisses entre els venedors del top manta i la policia comencen a ser un clàssic del bon temps a la capital catalana: les patrulles persegueixen els venedors, els il·legals desapareixen per unes hores, però quan veuen que la vigilància es relaxa, tornen a instal·lar les paradetes. Els venedors volen evitar per sobre de tot que la policia els confisqui el material perquè la majoria paga la seva mercaderia per endavant, i si els la confisquen es queden sense mitjans per sobreviure. Ahir segurament hauria estat un bon dia de venda per als il·legals; avui pujaran al parc i ho tornaran a provar. La temperatura a Barcelona comença a enfilar-se, els turistes arriben en massa, passegen i sempre acaben comprant alguna cosa, sigui unes ulleres d'imitació, un mocador o el típics records turístics de Barcelona, que sempre tenen molta sortida.
Sense cap respecte pel drac de Gaudí
“No toqueu, gràcies”. ”Don't touch, please”. Són les frases més repetides pels voluntaris del parc Güell als centenars de visitants que cada hora passen per davant del drac. Són aquests voluntaris, molts d'ells jubilats que fa molts anys que vetllen perquè hi hagi civisme dins del recinte, els que cada mig minut han d'avisar els visitants perquè no toquin la figura. Alguns respecten les indicacions del personal voluntari, d'altres els ignoren i continuen fotografiant-se o, fins i tot, n'hi ha alguns que es mofen dels vigilants. Sembla que el desig de tot turista que arriba a Barcelona és fotografiar-se abraçat al drac de Gaudí i molts no entenen la prohibició. Ahir a la tarda, potser perquè era un dia festiu, no hi havia els voluntaris vigilant un dels tresors més preuats de Barcelona. El resultat: turistes penjats del drac, i fins i tot alguns que el petonejaven. Sense voluntaris, ni la Guàrdia Urbana vigilant de prop, sembla que no hi ha cap respecte pel drac gaudinià, que fa uns anys ja li van causar greus desperfectes.
