L'ofici de matar llops va estar vigent fins a mitjan segle XIX
Les institucions retribuïen els caçadors que capturaven exemplars
Diversos registres n'aixequen acta
Els atacs de llops als ramats i corrals, així com els que ocasionalment patien els homes, van fer que durant segles aquest depredador fos perseguit de manera sistemàtica. Els caçadors rebien una retribució i dels pagaments que es van fer fins a mitjan segle XIX n'han quedat constància en diferents indrets de Catalunya, conservades en arxius.
A les comarques de Girona, per exemple, en una llista de l'Arxiu Històric de Girona hi ha anotada la mort de 408 exemplars entre el 1723 i el 1738, i a l'Arxiu Municipal de la mateixa ciutat, 219 morts registrades entre el 1788 i el 1842. Les peces s'havien abatut en llocs tan diversos com ara Anglès, Blanes, Osor, Vilobí d'Onyar, Santa Pau o Argelaguer, generalment a càrrec de pagesos, jornalers, carboners i pastors. Entre les caçadors, hi consta també algun cirurgià i fins i tot una mestressa de casa.
El preu que l'administració pagava devia variar, però a tall d'exemple es reprodueix en el llibre una “nota de premis” del 1795 on consten 8 ducats per un llop; 16 per una lloba, 21 per una lloba amb camada i quatre per cadascun dels llobatons.
“Ara seria diferent”
“Ara seria molt diferent –assenyala el naturalista Josep Maria Massip– perquè la majoria de la població no viu a les zones rurals, el nombre de llops serà molt més reduït i, a més, existirà un control”. L'autor d'El llop i els humans. Passat i present a Catalunya veu positiu que el llop torni “sempre i quan torni de manera natural, no pas a base de repoblacions”, especifica.
