Terra de foc i vinyes

Zona volcànica de Timanfaya

Per conèixer millor el vulcanisme de Lanzarote és de visita obligada el parc de Timanfaya, fundat el 1974, que preserva un important patrimoni geològic i que, excepte per l'oest, que mira al mar, està envoltat pel parc natural de Los Volcanes. Les seves 5.107 hectàrees es reparteixen entre els municipis de Tinajo i Yaiza, a l'oest. En aquest últim hi ha el centre de visitants de Mancha Blanca, accessible en cotxe des d'Arrecife. Aquí s'informa sobre el vulcanisme de l'illa i s'organitzen sortides pel parc. Existeixen dues rutes a peu guiades i gratuïtes: la de Tremesana i la del Litoral. Des de l'Islote de Hilario en surt també la Ruta dels Volcans, un itinerari en autobús, al qual s'accedeix des de l'entrada d'El Taro. Una altra opció és veure els volcans a cavall d'un dromedari des de l'echadero, a la vessant sud de Timanfaya.

Efectivament, el dromedari és un habitant curiós de Lanzarote, que s'adapta al clima de la terra com si l'illa fos un trosset d'Àfrica que s'ha desenganxat de la resta. De fet, si no fos per l'efecte benèfic dels vents del nord de l'Atlàntic, que mantenen les temperatures moderades, el clima seria idèntic al del desert del Sàhara. És interessant veure com es fregeix un ou en una paella directament sobre el terra: Lanzarote aparentment està morta, però no és així, sobretot a les seves entranyes, on l'activitat és constant.

Volcà de La Corona

Al nord de l'illa es troba el túnel volcànic submarí més llarg del planeta que, tot i que es va formar fora de l'aigua, com un tub de lava corrent, després es va inundar per la pujada del nivell del mar i es va submergir fins a una longitud d'uns 1.600 m. Es diu Túnel de l'Atlàntida, va néixer d'una erupció del volcà de La Corona que va tenir lloc fa entre 3.000 i 4.500 anys i que en el seu recorregut terrestre s'anomena Cueva de los Verdes. Actualment acull un auditori, el nucli de l'estació geodinàmica de Lanzarote i racons interessants com ara La Garganta de la Muerte.

Jameos del Agua

A la part més propera a la costa el túnel canvia de nom, per convertir-se en els Jameos del Agua. Es tracta d'una intervenció espacial creada a partir d'una sèrie de coves (jameos) per l'artista César Manrique, que pretén mostrar al visitant un espai per a la contemplació de la natura amb prou feines intervinguda per l'home. Jameos del Agua és el primer centre d'art, cultura i turisme creat per Manrique, i és el reflex d'un dels seus pilars creatius: l'harmonia entre la natura i la creació artística. No és casualitat que al 1978 li atorguessin el Premi Mundial d'Ecologia i Turisme.

La vinya de l'impossible

A la zona oriental de l'illa es troba La Geria, una vall coberta de vinyes, que creixen en terres negres i envoltades de petits murs de pedra semicirculars d'uns 60 cm d'altura com a protecció contra el vent. La vinya de l'impossible, l'anomenen, ja que objectivament Lanzarote no té les característiques necessàries per cultivar el cep. La seva pluviometria és molt baixa, poc més de 150 mm a l'any. A més, l'illa es veu afectada sovint pels vents de llevant, molt secs i calorosos: la terrible calima. Amb aquesta humitat el cultiu del cep és teòricament inviable, però els vents alisis hi aporten una mica d'humitat de l'Atlàntic i, sobretot, hi ha també la funció de les cendres volcàniques, que cobreixen el terreny i que absorbeixen i conserven la humitat. Tot això, unit a l'esforç constant i l'enginy dels seus agricultors, ha permès a l'illa arribar a tenir una denominació d'origen. Aquí és on neixen les malvasies, els històrics vins de Canary de què van parlar Shakespeare o Giuseppe Verdi al seu Falstaff. Va ser l'última illa canària que es va incorporar a la cultura vitivinícola, però té el celler més antic, El Grifo, que elabora vi des del 1775.

La zona més turística

Les localitats turístiques més importants de Lanzarote es troben a la part oriental de l'illa: Costa Teguise, al nord d'Arrecife i amb aire senyorial, i Puerto del Carmen, una mica al sud de la capital.