El Cornut surt a ballar

A banda de representar la festa de tot un poble, amb una àmplia programació festiva, la festa major de Cornellà del Terri té un al·licient afegit: el ball del Cornut i la plantada de l'Arbre de Maig, una manifestació d'origen incert declarada festa tradicional d'interès nacional.

La celebració comença divendres amb la tallada de l'Arbre de Maig. Primer es talla l'arbre vell, que ha presidit tot l'any la plaça, i després es va a buscar el pollancre més alt de l'entorn, que sol fer entre 20 i 30 metres de llargada i uns 800 quilos de pes. En els dies següents es guarneix amb una desena de banyes i una branca de pi al capdamunt fins que el dilluns de Pasqua és portat en cercavila fins a la plaça. L'entrada es fa entre aplaudiments i s'aixeca l'arbre amb cordes. Un cop replantat, el Cornut –encarregat d'hissar la senyera dalt del pollancre– i un grup de balladors fan el tradicional ball, representat per vuit parelles, i el Cornut, que va rondant les noies amb un ram de roses fins que l'acaba donant a una ballarina.

La versió més popular sobre l'origen de la festa diu que la plantada del Maig, recuperada el 1976, i el ball, l'any següent, recorden els mals usos feudals, sobretot el dret de cuixa, de manera que el Cornut representaria el marit acabat de casar que no hauria pogut gaudir de la virginitat de l'esposa.

Tot i que la plantada de l'arbre i el ball del Cornut són els dos actes centrals i més característics de la festa major de Cornellà, aquesta presenta un destacat programa d'actes, d'entre els quals sobresurt la primera trobada de plaques de cava, en què es podrà adquirir plaques especials de la Vall del Terri, de la trobada i commemoratives de la plantada i el ball del Cornut. Tampoc es pot perdre l'estrena de l'espectacle Live, dels exTeatre de Guerrilla Xuriguera i Faixedas; l'School Music Festival, amb l'actuació de joves del poble, i la gimcana cultural del dia de Sant Jordi. També cal esmentar que enguany la festa es renova i estrena comissió, integrada per uns dotze joves d'entre 18 i 21 anys.

Després d'assistir a la tradicional plantada i el ball de dilluns, es pot acabar de conèixer el poble i l'entorn amb una excursió a peu d'unes quatre hores per descobrir les poblacions de Cornellà del Terri, Palol de Revardit i Camós. Un recorregut d'uns disset quilòmetres ple d'edificis i monuments que mostren el ric patrimoni cultural de la comarca. La ruta comença a la mateixa Plaça de Maig, i és planera i de dificultat senzilla.

El primer monument que es troba és la petita capella romànica de Sant Antoni de Cornellà, del castell medieval que ja ha desaparegut. És d'una sola nau, amb absis semicircular i presenta un pòrtic modern davant de l'entrada i un campanar d'espadanya que corona la façana. Seguirem el camí, que es desvia a l'esquerre fins a arribar a l'església de Sant Esteve, de planta romànica, tot i que la nau, la façana i el campanar es van renovar el segle XVIII. Al costat hi ha el Pont Medieval de Sords (segles XIII-XIV), construït per tres arcs de mig punt.

Reprendrem la marxa i passarem per les Cases Noves i el pla de Santa Llogaia fins a veure la imponent església de Sant Cugat i el castell de Ravós del Terri. L'església és coneguda des de finals del segle XI, encara que els elements més antics que conserva, els murs i els arcs llombards, són del segle XII. Destaquen especialment les pintures murals que es troben a l'interior de la volta de l'absis.

El castell, que es va aixecar el segle XIV i posteriors al seu voltant, conserva bona part de la seva estructura medieval amb quatre torres cilíndriques i murs amb merlets, que configuren una planta trapezoïdal amb pati interior. El Pou del Glaç de Palol, l'església (de la primera meitat del segle XII) i el castell (segles XI-XII) de Sant Miquel de Palol i Sant Vicenç de Camós (segle XII) són altres monuments que trobarem fins a arribar al final del recorregut a Santa Magdalena de Noves (Camós), un altre interessant exemplar romànic.