La contraportada
Llavaneres en guerra
Editen el tercer i darrer DVD retrospectiu sobre la història del municipi, en què es repassen els fets ocorreguts durant la Segona República i la Guerra Civil fins a l'arribada dels franquistes
Quan es tracta de recordar els fets que van ocórrer durant la Segona República i la Guerra Civil, sovint se centren en les grans batalles o successos i s'obliden dels pobles petits. El cert, però, és que aquella guerra fratricida va colpejar cada racó del país, i Sant Andreu de Llavaneres no en va ser cap excepció. Per tal de repassar aquells moments, s'ha editat el tercer DVD de la sèrie Mirar enrere, que repassa, a través dels testimonis dels que van viure aquell horror en primera persona, els fets que van tenir lloc llavors al municipi maresmenc.
El documental arrenca amb la proclamació de la Segona República, i la vintena de testimonis comencen a relatar les seves vivències. Les classes en català i la fragmentació ideològica que en aquells moments ja vivia el poble –els de la part de dalt eren més de dretes i els de baix, d'esquerres– són alguns dels elements que defineixen els primers anys de la República.
L'aixecament militar del juliol del 1936 i el desencadenament de la Guerra Civil van provocar –també a Llavaneres– l'aparició dels comitès locals antifeixistes. Precisament, una de les perles del documental és que l'equip responsable –Sabem.Com(!)– es va desplaçar fins a l'Argentina per entrevistar Crescencio Jacinto Antolín, que amb 102 anys recordava perfectament el seu pas pel Comitè Revolucionari de Llavaneres, del qual va ser president. En el DVD, Antolín repassa un dels episodis més foscos de la guerra a Llavaneres: la mort del secretari municipal Alexandre Vergés, assassinat pels republicans a Pedralbes. “Vaig veure el seu cadàver. Havia d'anar a dinar i em va passar la gana”, relata el llavors president del comitè.
Els bombardejos, l'assetjament del vaixell Canarias, del bàndol nacional, i les penúries a l'hora d'aconseguir menjar són altres vivències que la gent de Llavaneres va haver de suportar i superar durant el conflicte. Una de les dades a tenir en compte és que el municipi maresmenc va haver de donar refugi a unes 200 persones vingudes d'arreu de l'Estat que fugien de l'avanç de les tropes franquistes. El 1939, davant l'arribada de l'exèrcit de Franco des de Mataró, el poble es va veure immers en la darrera batalla de la guerra, ja que un últim reducte de republicans van atacar els nacionals des del Balís. El racionament, la repressió i les desfilades falangistes van ser les primeres estampes a Llavaneres d'un règim que va durar 40 anys.
