successos
Gran operació policial contra els lladres de coure
Detenen 52 persones al Poblenou de Barcelona
És el cop més important dels Mossos contra un grup que robava metalls
Prenien el material al Pirineu, el tractaven i el fonien per revendre'l
Cop policial al grup delictiu dedicat a la sostracció de coure més important mai desarticulat a Catalunya. Els Mossos d'Esquadra van detenir ahir 52 persones a diversos immobles i solars del barri del Poblenou de Barcelona, tot i que l'operació resta encara oberta i les detencions podrien abastar una trentena més de persones.
Els agents van intervenir una vintena de furgonetes aparcades als voltants dels carrers d'Agricultura i Cristobal de Moura, on hi havia força coure, que ara s'haurà de determinar si es tracta de material robat. Els Mossos tracten també de localitzar una trentena més de vehicles.
Tot i que la banda tenia com a base d'operacions els solars buits del districte de Sant Martí, la majoria de robatoris els realitzava a la Catalunya central i el Pirineu –aprofitant la poca vigilància que hi ha en algunes de les obres que s'hi realitzen–, i, sobretot, a estacions transformadores.
La investigació l'ha tutelat un jutjat de Tremp, arran de diversos robatoris a estacions elèctriques del Pallars.
Una de les novetats de la desarticulació del grup radica en el fet que tractaven el material robat, en lloc d'intentar revendre'l tal com l'havien robat. Es tractava el material per poder fondre'l, i posteriorment revendre'l a altres grups. Fins ara, la majoria dels grups delictius s'enduien el coure a altres estats de la UE i a l'Europa de l'Est en furgonetes. Allà es revenia sense tractar o es duia als drapaires.
La investigació a diversos drapaires de l'àrea de Barcelona ha permès, precisament, detectar el funcionament de la banda, ja que sobtava la seva facilitat per desfer-se de la mercaderia robada. L'intendent dels Mossos d'Esquadra Ignasi Teixidor va explicar in situ al Poblenou que l'operació continuava oberta i que gairebé tots els detinguts es dedicaven des de feia ja temps a aquests tipus de delictes.
Després de l'operatiu, que es va produir de matinada, alguns familiars dels detinguts van assegurar que no es dedicaven a robar coure, sinó a la “ferralla”. La policia va entrar als habitatges quan dormien.
Els robatoris de coure han anat augmentant a Catalunya de forma exponencial els últims tres anys, malgrat que l'activitat en el sector de la construcció s'ha reduït força. En reduir-se el nombre d'obres, els delinqüents busquen coure als transformadors, a les obres d'infraestructures i a les línies de tren.
Furtadors de serveis públics i bàsics
Mayte Piulachs
Més d'un ciutadà que s'ha quedat a les fosques o incomunicat pels incombustibles lladres del coure s'hauran felicitat de l'operació policial d'ahir.
I és que l'elevat preu al mercat (una tona de coure pot costar 6.000 euros) i la demanda han fet florir aquests furtadors de metall. L'any passat es van registrar 3.800 sostraccions a Catalunya davant els1.485 del 2009. I de les sostraccions registrades el 2010, 539 casos van provocar la interrupció de la xarxa telefònica i de la llum.
La sostracció de coure és considerada un furt i no pas un delicte, i la seva pena no supera els 18 mesos de presó. La fiscal superior de Catalunya, Teresa Compte, ja fa temps que reclama un enduriment del càstig. Al març, al Parlament de Catalunya, Compte va tornar a plantejar que el furt de coure hauria de ser més penalitzat perquè afecta serveis públics i bàsics. Va afegir, però, que “per un error tècnic” de la nova reforma del Codi Penal, en vigor al desembre, no es pot acusar de furt agreujat la sostracció de coure i els fiscals han de recórrer a acusar-los de grup criminal per augmentar-ne la pena i, així, foragitar nous furtadors. També va dir que és cabdal que els Mossos assumeixin els registres a compradors i intermediaris.
