L'Atapuerca català

El jaciment de la Boella, a la Canonja, s'ha convertit en un dels espais únics per poder explicar l'evolució paleoecològica humana del Camp de Tarragona i, en concret, de la conca hidrogràfica del Francolí. Un equip integrat per una quinzena de persones sota la direcció de Josep Vallverdú, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha iniciat una nova campanya d'excavacions que se centra en els indrets de la Mina i el Forn, on el 2007 es va fer una intervenció d'urgència en què es van localitzar les espectaculars defenses d'un mamut (Mammuthus meridionalis) a més d'un conjunt abundant de peces de sílex i esquist tallades per homínids.

La campanya, que finalitzarà el 10 de juny, pretén “seguir els treballs iniciats l'any passat” per, com explicava Vallverdú, “incrementar la col·lecció de fòssils i aprofundir en el seu coneixement”. Les restes de pedra tallada, fusta i de grans mamífers que s'han localitzat en les excavacions anteriors estan datades al plistocè inferior final, és a dir, entre un milió i 800.000 anys.

“Estem en nivells, des del punt de vista de la seqüència del temps, cada vegada més antics”, deia el director de l'excavació, que no descartava ampliar l'excavació a l'altra banda de l'autovia T-11, per “explorar capes que es podrien datar entre 1,5 i 2 milions d'anys” i datar-hi presència humana, la qual cosa representaria “un repte des del punt de vista del poblament al Camp de Tarragona”.

L'equip de l'IPHES ha demostrat la presència humana entre un milió i 800.000 anys a través de les eines i els animals que consumien. Eudald Carbonell, director de l'IPHES, destacava la repercussió social, econòmica i cientificoturística que tindrà la investigació de la zona en l'entorn de la Catalunya meridional. El territori, va avançar Eudald Carbonell, “està cridat a convertir-se en l'Atapuerca català”, cada vegada “prendrà més importància” pel fet de ser la primera colonització documentada a Catalunya. Els investigadors, de fet, situen les troballes de la Boella en el mateix nivell d'investigació d'Atapuerca, Orce i Terrassa Vallparadís.

Les excavacions donen resposta al corrent d'investigació que ha defensat i provat Eudald Carbonell des del 1994, contraposat al corrent anglosaxó, que va teoritzar al llarg dels anys que l'Europa continental no va estar poblada fins a partir de fa 500.000 anys, l'anomenada Europa jove.

La zona de la Boella correspon a l'àrea deltaica del riu Francolí, on es reproduïa un paisatge d'estuari que ocupaven grans mamífers i els homínids, que, segons les restes localitzades, s'hi desplaçaven per buscar els recursos per alimentar-se. L'any 2007 s'hi va fer una actuació d'urgència i s'hi van descobrir les restes d'un mamut. En actuacions posteriors han aparegut restes de grans herbívors, com ara hipopòtams d'una espècie extingida, de grans dimensions, de la qual es conserva una mandíbula i restes de cranis, elefants, cavalls, úrsids, excrements fossilitzats de hienes i d'una espècie de cérvol gegant, el Megaloceros, també extingit. L'arqueòloga Palmira Saladié explicava que les restes “corresponen als últims grans mamífers que han existit a Europa” i destacava, per altra banda, la qualitat del treball del material lític trobat a la zona, “amb eines de sílex molt elaborades que demostren l'evolució tecnològica dels assentaments de població”.

“Tota la informació que hi ha al jaciment no existeix a Europa”, comentava Saladié, i és a partir d'aquest moment, detallava, “que ens comencem a fer preguntes, que fa només cinc anys ni ens les podíem plantejar”. El treball minuciós es fa en dos quadres d'uns 30 metres quadrats on de cada resta que hi apareix es documenta la situació per a la posterior reconstrucció. La recerca es realitza en el marc de diferents treballs d'investigació de l'IPHES i forma part d'una de les línies estratègiques del campus d'excel·lència internacional Catalunya sud (CEICS), de la URV.